MESTRES JUBILATS PER L'ESCOLA PÚBLICA

M'alegra força que hi haja mestres --i tants que n'hi ha!-- que reivindiquen l'escola pública i que es mobilitzen en contra de les retallades en educació. Però si els que reivindiquen i es mobilitzen són joves d'educació secundària (com els de Lluís Vives i altres), m'alegre moltíssim més. Ara els que prenen la iniciativa són els mestres jubilats com a col·lectiu. I tots junts aconsegueixen renovar la meua esperança d'un FUTUR MILLOR. Reproduisc la convocatòria que m'envia la meua amiga Paz Sanchez
(Atenció és un col·lectiu que està en la línia pedagògica de Freinet. Ohhh! En sent jove. M'entren ganes d'agafar una pancarta i anar a València... però estaré a Pilsen. Algú va per mi?

MESTRES JUBILATS PER L’ESCOLA PÚBLICA

El col·lectiu Mestres jubilats per l’Escola Pública, amb el convenciment que la consecució d’un Escola Pública Valenciana de qualitat constitueix un dret per a la ciutadania i un deure per a les administracions US CONVOQUEM a una

CONCENTRACIÓ

El dimecres 13 de juny entre les 18’30 i les 21 hores

LLOC

Plaça de la Mare de Déu, cantó amb C/ Almodí i Navellos

Ens faria molt contents i contentes gaudir de la vostra companyia. Podeu estar amb nosaltres tot el temps o només algun moment. Si us ve de gust podeu acompanyar-vos dels fills i filles, nets i netes, preferiblement entre les 18’45 i les 19’30 .

Hi haurà un llibre de visites on podreu signar i escriure alguna cosa breu a favor de l’Escola Pública Valenciana.

Cap a les 20’30, acompanyats de dolçaina i tabalets farem un mostreta de cant d’estil amb versades, com no! sobre l’Escola Pública Valenciana.

A continuació llegirem el nostres MANIFEST.

LA JOIA DE LA SETMANA. MAGRANER

A la caseta del Trepig tinc moltes joies, tantes que vaig a fer-ne una exposició a aquest blog, posant-ne una cada setmana. Començaré per aquella que, aquesta setmana, està més bonica que mai. Es tracta del magraner (punica granatum). Aquest arbre, potser centenari, va ser plantat pel meu avi Colau a principis del segle XX. Mon tio Sebastià, que actualment té 92 anys, diu que sempre l'ha conegut gran. Ara, com podeu veure en la foto, està força deteriorat pels anys. Va caldre aplicar-li una poda forta i deixar solament una rama nova. Observant la soca es pot apreciar l'empremta del pas dels anys. Aquests primer dies de juny em desdejune gaudint, a més del menjar, clar, de la seua presència.

JOSEP LLUÍS BAUSSET

Ha faltat Josep Lluís Bausset, el darrer gran simbol del valencianisme.

Va ser un dels signants de les Normes de Castelló de 1932 en representació de l'Agrupació Valencianista Escolar, va impulsar les revistes Parlem i Vencill, participà en el Primer Congrés d'Història del País Valencià i en diverses campanyes del Secretariat per l'ensenyament de l'Idioma. També va contribuir a les celebracions dels Premis d'Octubre durant els anys 70. L'any 2007, en commemoració del 300 aniversari de la batalla d'Almansa, va encapçalar el manifest conegut popularment com manifest Basset-Bausset.

Amic i contertulià dels malguanyats Joan Fuster, Vicent Ventura, Manuel Sanchis Guarner o Francesc Ferrer Pastor, Bausset és l’exemple més clar de coherència i de compromís cívic amb la llengua i el nostre País, compromís que li va valdre el I Premi Vicent Ventura de la Universitat de València i posteriorment el Premi d’Actuació Cívica Catalana de la Fundació Jaume I de Barcelona, Premi Valencià de l´any 2000, de la Fundació Huguet de Castelló, Premi de periodisme Martí Domínguez de l´Ajuntament d´Algemesí. Era president d´honor del Bloc Jaume I de l´Alcúdia, soci d´honor de l´Associació d´Escriptors en Llengua Catalana i membre d´honor de la Fundació Ernest Lluch. L'any 1988 va ser guardonat amb el “saque d'honor”, premi concedit per la federació de pilota valenciana.  
Joan Fuster, va dir d’ell que era «un personatge subterrani, dels més admirables del País Valencià» L'any passat va ser Premi d'Honor Vila de Pedreguer.
Descanse em pau. El nostre homenatge serà recordar-lo sempre.

Nota:Aquesta foto, potser l'ùltima feta al professor Bausset, la vaig fer el 15-11-2011 quan el vam visitar a sa casa de l'Alcúdia amb motiu de la concessió del Premi d'Honor Vila de Pedreguer, al mèrit cultural.

Bous al carrer: BIC ?

Al País Valencià encara queda, sortosament, alguna institució, amb suficient trellat, per a fer que no sentim sempre vergonya de ser valencians. L'Acadèmia de Sant Carles--que va estar presidida pel més il·lustre dels pedreguers, l'arquitecte Gilabert-- s'ha pronunciat en contra de la iniciativa de demanar que la festa dels bous al carrer siguen declarades Bé d'Interés Cultural. Una persona com jo, que de jove he corregut totes les entrades de bous de les festes de juliol, i que, conseqüentment, no crec que puga ser acusat d'anti festes de bous al carrer i que, com els meus amics saben, la vesprada de la final de la copa del món de futbol (Espanya-Holanda) vaig ser dels pocs que van triar els bous en compte del futbol, i em vaig quedar a la plaça, sóc el més indicat --perdoneu la immodèstia-- per a dir que hem de diferenciar entre diversió i cultura i que confondre els dos termes, com els nostres governants pretenen, és voler abocar --encara més!-- el poble valencià en un abisme profund i obscur. Els bous al carrer és una diversió antiga i important a les festes de moltíssims pobles valencians, però voler-ho considerar Bé d'Interés Cultural no és res més que un altre intent perquè els valencians perdem la poca lucidesa que ens queda.

ELS AMICS DE LES ARTS

Organitzat pel Casal Jaume I, el grup AMICS DE LES ARTS oferirà un concert, a l'Espai Cultural, el 10 de juny, diumenge, a les 19:00. Podem adquirir anticipadament entrades al Pub Quatre Estacions, al Bar La Musical i al mateix Casal Jaume I. Preu: 15 euros. No ho deixeu per a demà, podeu quedar-se sense entrades, perquè n'hi ha un nombre limitat.

Festival Internacional de folklore de Pilsen.

El 16è Festival Internacional de folklore de Pilsen se celebrarà des del 13 fins el 17 de juny; és un dels actes del Consell Internacional d'Organitzacions de Festivals de Folklore i Arts Populars; sense cap dubte és un dels festivals de folklore més importants d'Europa i hi participaran grups dels cinc continents. Entre ells, el Grup de Danses de Pedreguer que arribarà precedit de l'èxit aconseguit en altres festivals internacionals Diepenheim-Holanda 2010); segons ens diuen, s'aprecia força la vistositat i varietats dels vestits i la llibertat aparentment espontània--de vegades ho és-- dels moviments dels dansaires, característiques comuns de tots els grups valencians. El nostre grup és conscient de la responsabilitat que ha assumit i ha reforçat el sistema d'assaigs per tal d'estar al nivell adient.  El Grup de Danses sortirà de Pedreguer dimarts 12 i arribarà (via aèria) el mateix dia a Pilsen. Després visitaran, durant dos dies, Praha, i tornaran el dia 19.

Pa per a hui, fam per a demà

Vaig a analitzar, mirant d'aplicar la lògica i el sentit comú--alguns diuen que és el menys comú dels sentits-- la qüestió de la privatització d'alguns dels serveis de l'assistència sanitària. Si les empreses privades s'afanyen a fer-se càrrec d'aquesta gestió és perquè saben que guanyaran diners. El benefici que obtindrà l'empresa, a càrrec de qui anirà, qui el pagarà? L'administració? Els treballadors de la sanitat? Els usuaris? Jo crec que directament o indirectament, el pagarem tota la ciutadania, i aquesta asseveració és fàcil de demostrar: si ho paguen els usuaris, ho paga la totalitat de la ciutadania --bo, accepte que qui no usa aquest servei públic i recorreix sempre al privat, és a dir persones força benestants, els qui no ho necessiten, no sortiran perjudicats-- Si ho paga l'administració ho paguem entre tots, per definició. Si ho paguen els treballadors (menys personal i més feina pels que hi treballen, és clar que repercutirà negativament en el servei i, conseqüentment,  perjudicarà la majoria. Aleshores, per què no gestiona l'administració tots els serveis de l'assistència santària i s'estalvia pagar els beneficis que obtindran les empreses privades? Ens diuen que és més barata la gestió externa. Serà perquè els gestors públics no saben gestionar-ho. Si és això, per què no els fem fora? Quan els directius d'una gran empresa fan mal la gestió que se'ls encomana, el consell d'administració els fa fora. De la mateixa manera la ciutadania hauríem de fer fora els responsables de l'administració: Conseller, subsecretari i director general (i també ministres i presidents de governs, clar). Però no, no els fem fora ni ells dimiteixen, perquè, segons ens diuen, resulta més econòmic cedir la gestió per uns altres motius, uns motius que la gent del carrer no acabem d'entendre; si més no, jo no ho entenia. Ara, però, he vist una explicació comprensible del petit benefici de l'administració, concretament la Generlitat Valenciana, en el nostre cas: cobraran de bestreta els dos primers anys. És a dir, pa per a hui i fam per a demà. No és arriscat suposar que, igual que ha passat i continua passant amb l'AP-7, serà pràcticament impossible fer tornar el servei a l'administració pública, d'on no hauria de sortir-ne mai.