A la caseta del Trepig tinc moltes joies, tantes que vaig a fer-ne una exposició a aquest blog, posant-ne una cada setmana. Començaré per aquella que, aquesta setmana, està més bonica que mai. Es tracta del magraner (punica granatum). Aquest arbre, potser centenari, va ser plantat pel meu avi Colau a principis del segle XX. Mon tio Sebastià, que actualment té 92 anys, diu que sempre l'ha conegut gran. Ara, com podeu veure en la foto, està força deteriorat pels anys. Va caldre aplicar-li una poda forta i deixar solament una rama nova. Observant la soca es pot apreciar l'empremta del pas dels anys. Aquests primer dies de juny em desdejune gaudint, a més del menjar, clar, de la seua presència.
Un tresor dels déus i un exemple de vitalitat
ResponElimina