8.1.26

EL SEGON SEXE. Simone de Beauvoir (i II)

 

    Simone de Beauvoir ha estudiat les propostes de diferents filòsofs, com Hegel i Engels, però considera que aquestes filosofies no aconseguiran l’alliberament de la dona, perquè no es pot aconseguir cercant la felicitat ni el bé comú (com ja he dit, per algunes dones, la felicitat o el bé consisteix en la seguretat de la dependència). No és suficient l’actitud individual perquè el problema és històric, social i per a ser eficaç ha de ser col·lectiu. Però quan la dona s’haja emancipat, cada dona podrà decidir individualment el seu futur, un futur obert, indefinit, indeterminat, sense límits.
    Beauvoir refuta totes les opinions que s’oposen a la possibilitat que la dona s’allibere. Una d’elles és que es perdrà l’interés sexual entre homes i dones. Ella ho nega, diu que alliberar la dona significa que no siga objecte sexual, però no impedirà que gaudisca de la sexualitat sinó al contrari, homes i dones, tots podran gaudir més. (en la meua opinió, ningú millor que ella per afirmar-ho perquè estava emancipada i vivia lliurement amb un home). Però per a fer possible l'emancipació, s’ha de començar en l’educació, que no siga sexista, ni joguets ni predeterminacions de treballs futurs diferents per a home i dones, sense cap diferència entre xiquets i xiquetes. “El fet de ser un ésser humà és infinitament més important que totes les singularitats...”
    En la conclusió ens diu que per a convertir el món en el regne de la llibertat, cal que els homes i les dones afirmen sense equívocs la seua fraternitat, independentment de les seues diferències naturals.
Es podria parlar més llargament de Beauvoir i EL SEGON SEXE, i probablement ampliaré la ressenya amb el format d’Els esmorzars del Trepig, usat per a altres autors en aquest blog. De moment recomane la seua lectura que podreu trobar en internet i gratuït, en format DVD (en castellà en aquest cas) o la lectura crítica de Susana López Pavon, que ens facilita l’editorial Diàlogo, que resulta de gran ajuda. També existeix una edició de Publicacions de la Universitat de València que no he pogut trobar, probablement està descatalogat. I en qualsevol cas, seré feliç si aquesta modesta ressenya vos ajuda, encara que siga un poquet, a entendre Simone de Beauvoir, una de les intel·lectuals més importants del segle XX, representant de l’existencialisme.