dijous, 18 de març de 2021

NORUEGA (Rafa Lahuerta)

 



Una novel·la en forma de memòries en la que he vist diferents coses. Al principi he entés que l’autor feia una immersió en la retícula social de la Ciutat Vella de València, principalment durant la dècada dels 70 i 80. Aquesta és la primera impressió. Però va convertint-se, també, en l’expressió d’espant o nostàlgia davant la inexorable fatalitat de la vida—tant de persones com del seu entorn— que es diluïx com el fum. Però finalment he compartit l’opinió d’Elena, un dels personatges més importants que segons diu es tracta de “voler ressuscitar absències” Independentment de la interpretació que li donem, és una novel·la recomanable.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada