Després de prop de quaranta anys m’he retrobat amb Mercè Rodoreda. He
rellegit Mirall trencat que havia llegit a principi de la dècada dels
vuitanta. En principi temia el reencontre, per si no trobava el gaudi de
la primera vegada. Temor infundat, la capacitat de la Rodoreda de semblar
una fidel confident del lector, compartint-ne sentiments i emocions, les
descripcions detallades, precises, exactes, no sols de les percepcions físiques
sinó fins i tot de les psíquiques, la fan inconfusible. Ha estat un plaer,
senyora...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada