Francesc
Vilanova porta a terme una investigació
respecte a les opinions, publicades en periòdics i revistes o no publicades en
l’época sinó escrites en dietaris, referents a la II guerra mundial i més
concretament en els mesos previs i posteriors a la caiguda de França en mans
dels nazis. Són articles dels intel·lectuals franquistes de Barcelona,
germanòfils, i els dietaris de liberals aliadòfils –no publicats fins la mort
de Franco— que esperaven silenciosament la victòria de les democràcies amb
l’esperança de poder tombar el règim dictatorial franquista i la reinstauració
d’una democràcia liberal a Espanya.
La retòrica
feixista dels articles publicats en La Vanguàrdia, Solidaridad Nacional o
Destino posa els pèls de punta i són, més que cròniques periodístiques, mítings
polítics. Poden criticar la falta de llibertat a Gran Bretanya, per exemple,
pel fet de detindre les autoritats a un dirigent nazi anglés –en plena guerra
contra l’Alemanua nazi—al 1940, quan les tropes alemanyes han envaït França i
és evident l’atac contra Anglaterra, mentre afalaguen la disciplina férria,
incondicional i sense escletxes dels alemanys respecte l’autoritat del Fürer i la persecució de jueus.
Quan a l’estat espanyol del 2020, en plena crisi
del coronavirus, llegisc opinions dels coneguts com a “demòcrates de tota la
vida” –alguns dels quals, armats amb cadenes, feien de reforç a la policia en
les manifestacions sindicals o polítiques del finals dels anys setanta, o
punxaven rodes als cotxes dels opositors al franquisme— criticant
l‘autoritarisme del govern social-liberal de “la Nación” que nega drets als
espanyols en la seua lluita contra la pandémia, pense que les coses, i la
mentalitat de la dreta espanyola, han canviat molt poc des de 1940 al 2020.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada