El Compromís de Casp (I)

El problema successori a la mort de Martí l’Humà –i concretament el Compromís de Casp-- m’interessa des de fa molts anys, des de l’època de batxiller quan el meu professor, Juan Macià, catedràtic d’història, ens el presentava com a tema d’obligat coneixement, i des d’aleshores l’interés ha anat augmentant per diferents raons.
Quan l'any 2012 em vaig assabentar de la celebració d’un congrés d’història referent al Compromís de Casp, em vaig prometre a mi mateix que estaria atent a la publicació de les ponències per a llegir-les i, a ser possible, aclarir alguns dubtes.
A principi d’enguany, pràcticament sis anys més tard del congrés, vaig saber de la publicació per la Institució Alfons el Magnànim del Llibre “Els valencians en el compromís de Casp i en el Cisma d’Occident” en el que es publiquen les ponències, i el vaig adquirir a abril a la fira del llibre de València. Fins a l’estiu no l’he llegit.
Seria massa pretensiós per la meua part voler fer una síntesi d’aquest llibre. Sols anotaré algunes coses que he deprés o que he pogut confirmar i que considere interessants però que presente amb les reserves de qui no és historiador.

Hi ha diferents opinions, entre els historiadors, respecte a quin candidat tenia més dret, o era més convenient, o tenia més dignitat per a ser rei. Però les pressions militars de Ferran d’Antequera i els exèrcits castellans –invasió del Regne de València amb la mort de més de 3.000 valencians en la batalla de Morvedre i el setge de Casp mentre se celebraven les reunions—són fets demostrats que, sense cap dubte, van tenir importància en la decisió dels jutges.(Pere Maria Orts)
continuarà...