Les fronteres de la mercantilització. Wolfgang Streeck ens explica que l’expansió del mercat té un límit. Hi ha tres mercaderies fictícies: el treball, la terra (o natura) i els diners. Mercaderia fictícia és un recurs al qual les lleis de l’oferta i la demanda s’hi apliquen d’una manera parcial (o no s’hi poden aplicar)
L’expansió del mercat més enllà dels límits prudents pot destruir els fonaments del sistema capitalista. Per exemple, una excessiva mercantilització dels diners, una oferta de crèdit barat, va generar una bombolla immobiliària. Això va ser provocat per la desregularització dels mercats financers a els EUA.
Quant a la natura: una expansió infinita, amb unes reserves finites, no és possible.
Quant a la mercantilització del treball s’ha arribat a un punt crític. Desregularització dels mercats laborals, els salaris s’han quedat molt enrere en relació a la productivitat, producció a baix cost en condicions d’explotació, etc.
El treball la terra i els diners s’hi han convertit simultàniament en zones de crisi, després que la globalització atorgara a les relacions de mercat i de cadenes de producció una capacitat inèdita de travessar els límits de les jurisdiccions polítiques i jurídiques nacionals. En conseqüència, impera una desorganització profunda dels organismes que havien domesticat els instints animals del capitalisme pel be del conjunt de la societat i del capitalisme mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada