dilluns, 20 de febrer del 2017

Els relats del pare Brow


Es tracta d’una col·lecció de cinquanta relats d'aquells que coneguem com a gènere de lladres i serenos o policíacs. La col·lecció està formada per cinc llibres amb un total de quaranta-huit relats més dos relats solts. En l’edició de RBA LA MAGRANA (col·lecció La Negra) s’ha publicat en un sol tom que, conseqüentment, resulta massa extens pel meu gust, a efectes de manejabilitat o de comoditat en l'ús.
Com en altres clàssics de novel·la negra (per exemple Sherlock Homes), el personatge principal, el que resol els crims, no és un professional, detectiu privat o oficial. En aquest cas es tracta d’un capellà catòlic, humil, modest, senzill, discret però també intel·ligent i intuïtiu i, això si, amb cert sentit de l’humor, com està manat en aquest gènere.
L’origen de la saviesa del personatge radica en el coneixement de l’ànima humana, conseqüència de confessions i diàlegs amb pecadors, criminals i descarrilats, tal com ens diu ell mateix. Chesterton ens diu, entre línies, que la religió catòlica –ell va ser creient i practicant—és la millor; els fanàtics o pallassos no són mai catòlics en aquests relats. Aquesta circumstància, però, no lli lleva mèrit a la imaginació i genialitat. El pare Brow actua sempre segons la moral catòlica. Una de les seues característiques és que no delata l’autor del crim, sinó que és el mateix criminal qui es lliura a la policia en sentir-se descobert pel capellà o es suïcida. En altres ocasions, salva un acusat que té totes les proves en contra, demostrant que no era un crim sinó un suïcidi o accident.
Una mostra de la seua moral: el pare Brow permet que un heroi que a més ha comés un crim, siga lloat per la història i s’ignore el crim, a condició que el crim no el pague un innocent. I una reflexió que podria ser vàlida hui, més de cent anys després d’haver estat escrita: “La fama de la riquesa és més dolça que els diners en si”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada