Feia temps
que volia llegir aquest poemari de Joan Mestre i Fornes, amb coberta dissenyada
per Constantí, per diferents raons: la curiositat de llegir un poeta de
Pedreguer que conec de tota la vida però de qui ignorava la seua
habilitat per la poesia. També pel títol tan atractiu. el falconer de
Beniarjó sols es pot referir a una persona a qui, òbviament, va dedicat el
poemari i que és un dels grans poetes valencians de tots els temps.
I, finalment, perquè intuïa, i no podia ser d'una altra manera, que
alguns dels poemes estarien dedicats a la meua senyora, la segona esposa del
falconer i poeta, Joana Escorna, senyora de Pedreguer i del Trepig, on estiuetge tots els anys. Ha
estat un plaer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada