dilluns, 6 de juliol del 2015

VOLDREU DISCULPAR-ME?


            M'he desafectat massa de la xarxa i he abandonat els lectors-lectores que tenia. A elles i ells els demane perdó, si encara queda algú despistat que torne a llegir el Trepig. Tres són les causes de la meua desafecció..
            En primer lloc, uns petits problemes oftalmològics que he començat a superar. La primera fase ha estat una intervenció quirúrgica de catarates que s'ha complicat amb una infecció de conjuntivitis en l'ull no operat. Supose que a finals d'any o principis del vinent m'operaran de l'altre ull i quedaré bé. Això espere. De tota manera, actualment comence a poder llegir i escriure.
            La segona causa de desafecció ha estat el meu retir espiritual al refugi del Trepig. Tombat en una hamaca, escoltant Bruce Springten i mirant l'hortalissa i, per damunt de les bajoqueres, la Sella i el Montgó, és un fenomen --li dic fenomen perquè no sé com qualificar-ho-- capaç de fer-vos oblidar qualsevol altra cosa mundana o extramundana.
            La tercera causa, però la més important i certa, és que suposava --i encara ho supose-- que estaríeu més tranquils i tranquil·les si us estalviava l'avorriment dels meus escrits. Deia Josep Pla en el seu dietari El quadern gris --ja he començat a llegir un  poquet-- quan els seus escrits encara pecaven, de tant en tant, d'alguna afectació, degut a la joventut, quan les seues cròniques encara no tenia la qualitat que van tenir en ser major, però que ja superaven en qualitat als millors escriptors actuals, responent a les crítiques agres del setmanari L'Avi Muné : "...els meus articles són pedants  i enrevessats,,, són això i moltíssimes coses més, si una desagradable, l'altra encara més. Sobre aquest punt enseguida ens entendríem" Si Pla s'ho reconeixia, què hauré de fer jo, pobre de mi?
            El cas és que vaig abandonar la xarxa en uns moments un tant convulsius: La lluita del govern de Grècia contra els abusos del poder econòmic europeu, i en defensa, indirectament de les classes populars de tot Europa, a qui desitge un final feliç --pitjor del que passa ara, impossible-- i el canvi polític al País Valencià.
            El problema de Grècia ha posat al descobert el  grau de cinisme, d'egoisme extrem, d'insolidaritat suïcida del sistema capitalista, quan al mig de la tragèdia de la fam i la misèria causats pels retallaments socials, arriba la NATO i li demana a Grècia que no retalle en despesa d'armament. Em pensava que ja no hi havia res que em poguera sorprendre. Estava equivocat:  estic sorprés, indignat i escandalitzat.
            Respecte al canvi polític al País Valencià, vull dir que estic content del resultat. Ara per ara. Els polítics estan demostrant que tenen capacitat de diàleg i trellat. Espere que el nou consell governe amb una política solidària i de defensa identitària que ens porte a sentir-nos orgullosos de ser valencians. Jo crec que ho aconseguiran, però la lluita front al govern d'Espanya, l'actual o el pròxim siga del color que siga, serà dura. També ho serà la lluita contra la dreta cavernària valenciana. Tots sabeu quan aplaudiré i quan no, perquè insistir ara? Faria massa llarg aquest article.

            Repetisc, amigues i amics, perdoneu la llarga absència. Ja torne.

5 comentaris:

  1. M'agrada tant el Josep virgilià com el Josep combatiu. No pares.

    ResponElimina
  2. M'alegre que tornes amb nosaltres, mijançant el Trepig. Tornem a la lluita front al govern d'Espanya, l'actual o el pròxim siga del color que siga, que com dius serà dura. També ho serà la lluita contra la dreta cavernària valenciana. També estic content del resultat, tot i que per a ser sincer, m'hagués agradat que EU hagués entrat a les Corts. Ho havien fet be. Havien treballat de debó.

    ResponElimina
  3. M'alegre que tornes amb nosaltres, mijançant el Trepig. Tornem a la lluita front al govern d'Espanya, l'actual o el pròxim siga del color que siga, que com dius serà dura. També ho serà la lluita contra la dreta cavernària valenciana. També estic content del resultat, tot i que per a ser sincer, m'hagués agradat que EU hagués entrat a les Corts. Ho havien fet be. Havien treballat de debó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies José Antonio. També estem d'acord en que EU (Acor Ciutadà) mereix estar en les Corts. Salut!

      Elimina