Stéphane Dion fa un plantejament força ponderat, i
ben raonat, sobre la qüestió dels referèndums sobiranistes, des d'una posició
unionista. Però respecte a Catalunya comet un error en una part del raonament:
la seua defensa de la unió la basa en l'argument moral que el país que
vol la secessió ha estat important per la construcció del país unit i que,
d'alguna manera, el país total li pertany a la ciutadania del país
secessionista. El problema radica en el fet que, per a ser cert, aquest
sentiment ha de ser recíproc, és a dir, que en tot el país total
(Canadà Regne Unit, Espanya) s'ha de tindre el mateix sentiment. Això no passa
a Espanya, i no passa perquè els partits espanyolistes (unionistes) no han
volgut mai fomentar aquesta cultura. Tenim un exemple claríssim, i no em
referisc a les tantes campanyes contra el cava català, contra asseguradores
catalanes, i altres, sinó a l'estatut de Catalunya, modificat unilateralment
per un Tribunal Constitucional caducat. Recordem que havia acabat el seu
període de validesa, i que sols es va dictar sentència després que els dos
grans partits espanyols arribaren a un acord sobre la renovació del tribunal,
fet que demostra --crec jo-- la seua dependència política i conseqüentment la
il·legitimitat --si més no, moral-- de la seua resolució. Això va ser el gran
error de l'espanyolisme. L'argument del senyor Dion, no val per al referèndum
de Catalunya.
En una cosa si que té molta raó: que no val
amagar-se darrere d'una constitució
--atenció una constitució que varen modificar els dos grans partits espanyolistes, tancats dins del Congrés, sense referèndum-- i que el govern s'ha d'afanyar a oferir alternatives. I la de l'estatut, tal com va sortir del Parlament Català --no mutilat, com va arribar al Congrés dels Diputats per obra i gràcia de Zapatero i Mas-- probablement serà insuficient.
--atenció una constitució que varen modificar els dos grans partits espanyolistes, tancats dins del Congrés, sense referèndum-- i que el govern s'ha d'afanyar a oferir alternatives. I la de l'estatut, tal com va sortir del Parlament Català --no mutilat, com va arribar al Congrés dels Diputats per obra i gràcia de Zapatero i Mas-- probablement serà insuficient.
Atenció!
L'unionista senyor Dion també expressa un raonament basat en sentiment
igualment moral: "Si em diuen que no ens podem separar perquè no tenim
capacitat de viure sense el país total --un argument massa sentit a Espanya--
em faig separatista"
I
finalment, si un poble vota a favor de la independència, quina força moral
té la llei del país total?
Podeu clicar per a llegir l'entrevista al senyor Dion.
Podeu clicar per a llegir l'entrevista al senyor Dion.
http://internacional.elpais.com/internacional/2014/09/12/actualidad/1410538218_418493.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada