 |
| Foto extrecta de la xarxa. Ign ore l'autor |
Per a mí, setembre ha estat el mes d'Andersen: la meua lectura mé important ha estat (he llegit o reellegit) alguns dels seus contes. Atés que jo no sabria explicar-ho tan bé com es mereix, empraré el que va escriure Joan d'Albaflor a maig de 1918: "Andersen és un gran clàssic de la infantesa. Cal recordar, però, que els grans clàssics de la infantesa són els autors susceptibles de viure novament en qualsevol etapa del desenrotllament de nostre esperit. El secret per parlar a la infantesa, no és dir pedantment coses simples, istil comú dels escriptors mediocres que han cregut que escriure per als infants equivalia a enclaustrar-se en la insipidesa i ens uns quants tòpics morals primaris. El secret per parlar a la infantesa és dir , simplement, il·luminadament, i amb un fort estímul per a l'acció, tota la complexitat de l'esperit. És a dir, parlar en poesia, i el que és més, en poesia èpica."
(El subrratllat és meu)
És a dir, m'ha agradat força, tot i que no compartisc necessàriament tot el rerefons moral i religiós de la seua obra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada