Ja han entrat en
vigor les noves taxes judicials a Catalunya, aplicables a l'àmbit
civil i al contenciós administratiu. Per una altra banda, el
govern de l'estat va aprovar, el passat 30 de març, un avant
projecte de llei pel qual es revisen les taxes judicials vigents a
nivell estatal que afectaran a l'àmbit civil, contenciós
administratiu i social; fins ara, sols pagaven taxes a nivell de
l'estat les persones jurídiques amb un determinat volum de
facturació. A partir de la reforma, també hauran de
pagar-les les persones físiques.
Si
tots els ciutadans i ciutadanes eren--teòricament-- iguals
davant la justícia, ara ja no ho seran. Vostè pot
pagar les taxes judicials? Si la resposta és negativa, vostè
no té dret a ser igual—davant la justícia-- que el
seu veí que pot pagar-les.
Encarir
les taxes per escoles municipals esportives--sols és un
exemple--quan els ajuntaments no tenen cap competència
respecte a l'ensenyament del futbol o del bàsquet, amb
l'afegit que, tot i l'augment de les taxes, encara no es paguen els
costos, no sols no és important sinó que resulta
ridícul parlar-ne. Tots no aspirem a ser com Messi o Ronaldo
—aspiració legítima, tanmateix-- però tots
podem necessitar la justícia. L'esport com a part de la
formació integral de l'infant s'ha d'ubicar a l'àmbit
d'escola, és a dir de l'educació—en el nostre cas
competència autonòmica-- i aquesta ha de ser
obligatòria, gratuïta i de qualitat. I també ho ha
de ser l'assistència sanitària i la Justícia.
Atemptar contra qualsevol d'aquests tres serveis públics, és
atemptar contra els drets humans. En una societat veritablement
civilitzada, hom hauria de jutjar els governants que atempten contra
aquests serveis. Ah!, i si qui els vota, i no se'n penedeix,
necessita treballar per a guanyar-se la vida, ha de tindre dret a
servei psiquiàtric gratuït. S'ho
mereix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada