Dimarts 7. Dia 24 del confinament.
Hi ha un virus tant o més perillós que el coronavirus, tot i que no és mortal biològicament, però que ataca a la capacitat humana d’analitzar i de pensar. No sé com es diu però va inserit en els missatges que s’envien per les xarxes socials. Els símptomes són: qui el sofreix es creu tot el que li diuen per les xarxes sense gens d’esperit crític i, a més a més, ho repeteix i ho comunica a tothom ben orgullós, de manera que la irracionalitat o la falta d’aplicació d’allò que es diu lògica axiomàtica (expressió que popularment es coneix com a sentit comú) passa a dominar el cervell del subjecte passiu —crec que es diu ostatge.
Hi ha persones intel·ligents que si els dius una cosa que xoca amb la lògica, no s’ho creuen i t’ho fan saber raonant el perquè. Però si a la mateixa persona li dius la mateixa cosa per mitjà de les xarxes socials, no filtra la informació pel sedàs de l’anàlisi de la lògica, s’ho empassa i, a més a més, ho conta a altres com si haguera fet un descobriment important. Ho he comprovat en distintes ocasions i no m’atreviria a afirmar que jo no haja caigut alguna vegada en el mateix parany, però ara explote perquè la més recent –tot i que ja fa setmanes que la veig—em fa enfadar. Es tracta d’una publicació que ix en Facebook i que demana que qui la llegisca que responga amb un “hola” perquè de sis-centes amistats que té sols vint-i-cinc poden veure el que publica i tots els que responguen podran veure-ho a partir de la resposta. Però (lògic!) sols poden respondre aquelles persones que ho han llegit prèviament, cosa per la qual no necessitarien respondre per a poder-ho llegir. I comprove que persones molt intel·ligents –o això cec jo— reprodueixen el missatge perquè les seues amistats puguen seguir les seues publicacions. Si a curt termini el virus –li hauré de posar nom— té eixos efectes, quins no tindrà a llarg termini!, idiotitzar totalment i absoluta a totes les persones? Que tots deixem de pensar i fem allò que ens manen fer sense qüestionar-nos res? Estic pensant a abandonar Facebook i totes les aplicacions de les xarxes —aïllar-me, confinar-me— encara que, per una altra banda, estic convençut que ben usades ajuden al coneixement. Què hi faré?
Hi ha un virus tant o més perillós que el coronavirus, tot i que no és mortal biològicament, però que ataca a la capacitat humana d’analitzar i de pensar. No sé com es diu però va inserit en els missatges que s’envien per les xarxes socials. Els símptomes són: qui el sofreix es creu tot el que li diuen per les xarxes sense gens d’esperit crític i, a més a més, ho repeteix i ho comunica a tothom ben orgullós, de manera que la irracionalitat o la falta d’aplicació d’allò que es diu lògica axiomàtica (expressió que popularment es coneix com a sentit comú) passa a dominar el cervell del subjecte passiu —crec que es diu ostatge.
Hi ha persones intel·ligents que si els dius una cosa que xoca amb la lògica, no s’ho creuen i t’ho fan saber raonant el perquè. Però si a la mateixa persona li dius la mateixa cosa per mitjà de les xarxes socials, no filtra la informació pel sedàs de l’anàlisi de la lògica, s’ho empassa i, a més a més, ho conta a altres com si haguera fet un descobriment important. Ho he comprovat en distintes ocasions i no m’atreviria a afirmar que jo no haja caigut alguna vegada en el mateix parany, però ara explote perquè la més recent –tot i que ja fa setmanes que la veig—em fa enfadar. Es tracta d’una publicació que ix en Facebook i que demana que qui la llegisca que responga amb un “hola” perquè de sis-centes amistats que té sols vint-i-cinc poden veure el que publica i tots els que responguen podran veure-ho a partir de la resposta. Però (lògic!) sols poden respondre aquelles persones que ho han llegit prèviament, cosa per la qual no necessitarien respondre per a poder-ho llegir. I comprove que persones molt intel·ligents –o això cec jo— reprodueixen el missatge perquè les seues amistats puguen seguir les seues publicacions. Si a curt termini el virus –li hauré de posar nom— té eixos efectes, quins no tindrà a llarg termini!, idiotitzar totalment i absoluta a totes les persones? Que tots deixem de pensar i fem allò que ens manen fer sense qüestionar-nos res? Estic pensant a abandonar Facebook i totes les aplicacions de les xarxes —aïllar-me, confinar-me— encara que, per una altra banda, estic convençut que ben usades ajuden al coneixement. Què hi faré?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada