El 28 d'abril estem convocats a les urnes. Començaré per a anunciar que jo
votaré, cosa que sempre he fet en democràcia. La possibilitat que la dreta-extrema
dreta puga governar, provoca por, molta por. Alguns fomenten la participació
–amb intenció d’atreure vots per a la seua candidatura— responsabilitzant els
abstencionistes del seu possible fracàs electoral sense plantejar-se si, a més
de por, ofereixen alguna cosa a aquest sector electoral. Altres diuen que votar
opcions minoritàries que no trauran escons és obscé. Jo crec –i ho dic amb tots
els respectes—que el que és obscé és aquest plantejament. Ho és per diferents
motius. Primer perquè és antidemocràtic pel fet de pressuposar que un altre no
traurà representació. Segon perquè és un plantejament prepotent i
conseqüentment és políticament un error greu i gratuït que pot provocar rebuig.
Jo pregunte als partits progressistes, amb teòricament més possibilitats de
treure representació, què ofereixen als electors de partits teòricament
minoritaris. Negociar el programa electoral amb els minoritaris? Oferir algun
lloc d’eixida a algun dels seus militants? M’alegraré molt si es fa així i
aplaudiré força. Una altra solució per a millorar el resultat és formar
candidatures úniques –o separades però amb un sol candidat per candidatura—a
les eleccions al Senat per a evitar que el PP amb la seua majoria absoluta al
Senat bloquege mesures progressistes, com ha fet en l’actual legislatura. Però
els partits com PSOE, Compromís, Podemos, tindran suficient
interés a frenar la dreta-extrema dreta per a prendre una
mesura tan lògica? Espere que les candidatures progressistes tinguen el
trellat que el poble mereix. I que després d’aquestes mesures, sols després,
ens demanen el vot. A propòsit, a mi no m’envieu paperetes per correu, per
favor, no sóc tan inútil com per a no saber agarrar-les al col·legi.
