dijous, 9 de febrer de 2017

La bíblia andorrana


La meua dosi anual (imprescindible) de novel·la negra és de tres a l’any, quatre com a màxim, i l’època més adient, la que més mono provoca si no complisc, i a la que dedique major quantitat és a finals de gener i principis de febrer. La resta a finals de juliol i primeries d’agost. Us preguntareu si aquest procés cíclic es produeix com els jocs escolars. Mai he comprés perquè a una època tots els xiquets juguen a boletes, de sobte es passa al joc de la trompa i de sobte a marro. Qüestió de moda? Algun líder imposa amb la seua autoritat innata el canvi de cicle? Hi ha algun calendari natural que ho exigeix? Mai no he sabut, però explicaré que el motiu de la meua preferència en l’època de novel·la negra és a causa de la celebració de BCNEGRA que té lloc a Barcelona entre gener i febrer. La segona part, juliol-agost, supose que serà mimetisme subconscient del mig any de les festes de moros i cristians i, ara també, de les festes de “quintaes” de Pedreguer.
Bé. Enguany he començat amb “La bíblia andorrana” d’Albert Villaró. He de dir que no havia llegit res d’aquest autor i que ha complit amb escreix amb la meua necessitat inicial. Villaró sap moure l’interés, crear tensió, fer-vos botar de la cadira. I no li falta --no pot faltar mai en la novel·la negra-- la sal de l’humor fi. La vida familiar i personal del protagonista és com manen els cànons de la novel·la negra. Ha desenvolupat molt bé les tres rames paral·leles de la trama, tot i que, pel meu gust, la tercera i més curta – Meritxell: potser reminiscències d’alguna obra anterior?—li sobrava. Però potser estic quivocat i no sols no li sobra sinó que li dóna un encís especial, mescla de tradició i patriotisme.
Per una altra banda, L’ús de temes de candent actualitat i l’aparició de personatges històrics i reals li dóna a la trama una versemblança i realisme tal que us farà pensar que esteu vivint l’acció.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada