divendres, 24 de febrer de 2017

Fahrenheit 451

Si algú de vosaltres va llegir Fahrenheit 451 a finals dels anys seixanta o principi dels setanta, cosa normal si teniu la meua edat, us recomane que la torneu a llegir. Què recordava jo d’aquesta obra? Fonamentalment, que els sistemes totalitaris no acceptem debats, llibertat d’expressió, llibertat de pensament... en fi una sèrie de valors, tots els quals estan inserits en els llibres. Cosa per la qual el sistema mana cremar-los tots.
Però la relectura de la novel·la de Ray Bradbury, cinquanta anys després – seixanta-quatre després d’El bomber, la primera versió—et deixa bocabadat, perquè hi ha detalls que no recordava, com el paper adoctrinador, alienador i creador d’opinions de la majoria de mitjans de comunicació, els programes brossa de les televisions, i altres. En aquella època sols hi havia un canal –estatal—i no funcionava tot el dia. En aquella època la gent no anava pel carrer amb auriculars sense mirar-se ni parlar-se, no es passava la major part del seu temps lliure encantats davant la televisió ni jugant amb els cel·lulars i altres invents que no existien però que Bradbury imaginava.
Però hi ha algunes frases que deixen la sang freda. Per exemple, li diu un vell intel·lectual a un bomber penedit: “els responsables no sou els bombers, sinó la gent, que va deixar de llegir, de pensar. Els bombers (la policia política) sols sou un complement”. Jo crec que es llegia més a finals dels seixanta, amb Franco viu i envoltats de policia política –i amb major percentatge d’analfabets-- que no hui. Però la més aborronadora de totes és: “Coneixes la llei. On és el teu sentit comú” És una frase del cap dels bombers que actualment repeteix textualment el senyor Rajoy, dirigint-se als catalans que volen un referèndum. I aixina moltes altres.
Però hi ha un fet realment nefast que ja vaig constatar, ara fa un parell d’anys, amb la relectura d’ “Un món feliç” d’Aldous Huxley i que ací es repeteix. Ambdues novel·les estan pensades, o feien pensar, en sistemes totalitaris, com el feixisme o el comunisme soviètic. Però no ha estat aixina, tota la distòpia s’ha complit en el sistema neoliberal.(Ara no entra la policia política dins de casa i et crema els llibres però, amb altres mètodes, el resultat és similar).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada