dilluns, 12 de gener de 2015

DIETARI: 11 de gener.


      Deia ahir que actualment ningú no vol ser marxista perquè està mal vist. I es ben cert. L'esquerre no vol ser marxista --no ho és, vaja-- i la dreta, per principìs, no ho és. Ni tan sols els nous moviments més radicals com Podemos i altres nascuts des de la mobilització de masses --fenomen tan esquerrà-- no volen ser marxistes. Més encara, no volen ser d'esquerres ni de dretes, conceptes que són, diuen, tics del segle XX que ens han portat tots els mals. Jo crec que el concepte ve del s. XIX, però és igual, el que volen dir és que són conceptes antiquats. He dit que la dreta, per principis, no és marxista. Fa uns dies vaig veure una entrevista que li feien a un gran potentat qui, a una determinada pregunta, va contestar que no podien agradar-li els partits que inciten a la lluita de classes perquè aquesta política perjudica tota la societat. Quin cinisme. Si ho mirem ben mirat i ho reflexionem amb calma descobrirem una cosa que alguns trobaran ben curiosa, que no sé si és producte (el fet de trobar-ho curiós) de la ignorància, de la mala fe, o de la contradicció que regna actualment: la dreta --perdoneu que use el nom d'un concepte que també està mal vist, però no sé com dir-ho-- és l'únic sector de la societat, o de l'espectre polític que pràctica el marxisme, això sí, sense dir-ho i estigmatitzant sempre aquesta filosofia. I si algú no opina igual que jo, cosa ben probable i gens d'estranyar, si algú no creu que el neoliberalisme practica la política més marxista, que em diga: qui practica la lluita de classes més que aquelles polítiques que fan més rics els rics i més pobres els pobres? Quan es permet que els bancs desnonen a famílies sense ingressos per no pagar les hipoteques, quan es fan reformes laborals que perjudiquen els treballadors   --com més pobres més perjudicats resulten-- a favor dels gran empresaris, quan es retalla l'assistència sanitària, en perjudici del treballador que no pot pagar-se una intervenció quirúrgica, perquè l'estat pague puntualment el deute bancari, quan es practica la mateixa política respecte a l'educació pública, de manera que sols tinga accés a la formació els fills dels pares que poden pagar-la… quan es fa tot això, no està fent-se lluita de classes? Resumisc: la dreta si que és marxista. I jo, que crec que soc d'esquerres, també.
      Però estic escrivint un dietari, on se suposa que s'han d'explicar coses íntimes i personals i no plantejaments polítics, cosa per la qual demane disculpes per aquesta desviació tan fora de lloc.
      Hui estic eufòric perquè fa bon temps…


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada