dimarts, 23 de setembre de 2014

ALLÒ DE LA GEPA

                        A les xarxes socials han aparegut moltes persones que s'han decidit a participar en política (no use ací aquest mot amb sentit pejoratiu), animats per unes circumstàncies actuals que han reanimat a desencantats, frustrats (tampoc ho use en sentit pejoratiu) i desil·lusionats. A mi em sembla positiu que això passe.
            He observat que, algunes d'aquestes persones, estan exultants d'entusiasme fins al punt d'estar segurs que l'opció que defensen --que en alguns aspectes em pot agradar-- serà clarament guanyadora a curt termini. Personaloment crec que això pot ser perillós perquè aquesta actitud sembla exempta d'autocrítica i pot arribar al  fanatisme i, posteriorment,  crear més desil·lusió i frustració si, en breu termini no es complira. Estic referint-me a l'actitud de completa seguretat d'estar en el lloc correcte i que aquest lloc  és el segur guanyador, no a l'actitud d'estar entusiasmat i voler participar.
            Però he observat també un fet més perillós i és que la garantia de l'èxit radica en un líder (el company X o el camarada Y o el senyor Z) que ens portarà pel camí de la victòria (no he escrit victòria amb majúscula per a no ser massa dur)
            No és la meua intenció acusar de res ni al company ni al camarada ni al senyor. Solament lamente que hi haja una part important de la societat, crec que una part majoritària, que no haja aprés dels errors, propis o aliens, i continue sense la més mínima capacitat d'autocrítica.
            Segons l'opinió del vell, quasi tan vell com el dimoni, qui escriu aquestes frases, un vell que, com el mateix dimoni, sap més per vell que per dimoni, quan algú diu: "Ara vindrà (X, Y o Z) i ho solucionarà tot"  (us sona allò del culte a la personalitat? ) està en l'antesala de la prepotència i ha caigut en el mateix error que, prèviament, havien caigut aquells als qual critica. Quan es converteix una opció política en religió i el seu cap visible en profeta, s'ha donat la primera passa d'aquest camí que porta irremissiblement al fracàs (i després al desencant, la frustració i la desil·lusió)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada