divendres, 22 d’agost de 2014

ECONOMIA GLOBAL

 
La senyora directora gerent del Fons Monetari Internacional, Christine Lagard, ha fet unes declaracions que m'han portat a reflexionar sobre una qüestió que, de tan evident, em passava desapercebuda. Hi ha un fet en el que coincideixen tots els joves del món, sense límit de races, creences religioses o ideologies polítiques: es tracta de la il·lusió i l'esperança que tenen tots d'arribar a vells, de viure molts anys. Potser una minoria, com per exemple soldats i  mercenaris, sols pensen en matar i morir matant, però fins i tot ells, pretenen matar durant moltíssims anys, fins i tot sent vell, abans de morir.
Ara la senyora directora dels diners mundials –supose que és això, més o menys el FMI-- ha dit, amb una claredat meridiana que espanta, que l'economia global no pot resistir que les persones continuen vivint després de velles (jubilades?) És a dir, si no ho he interpretat malament, que l'economia global i les persones majors –vells, vaja-- són incompatibles. Si això és cert i la meua capacitat de deducció no està desbaratada, tots els joves –és a dir tots els que no són vells-- i els vells encara amb més motiu,  hem de ser necessariament contraris de l'economia global.
De vegades les coses són tan senzilles que espanta no haver-se'n adonat abans.
L'atreviment dels representants del capitalisme ha arribat a un límit tan extrem-- ja no intenten enganyar ningú-- que no comprenc com queda algú (que no siga multimilionari) que crega en aquest sistema. Si algú dels qui llegiu aquest escrit, creu en el sistema, per favor que m'explique perquè. A veure si em convencen.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada