dijous, 14 d’agost de 2014

El Pepe Tono



                   Fa uns dies vaig escriure a facebook una broma innocent en la que plantejava una endevinalla que preguntava quina cançó cantaven uns amics, i advertia que no era la Internacional perquè aquesta és una cançó massa revolucionària per a ells. Dos amistats amb un sentit de l'humor exquisit van coincidir que era el Pepe Tono. Ben pensat, però no. Si la Internacional era massa revolucionària per a ells (una premissa que podria ser falsa, o no, però que formava part de la broma), com podia ser el Pepe Tono que encara ho és més? El Pepe Tono –que a Pedreguer tots el considerem el nostre himne-- és la cançó revolucionària per excel·lència. Escolteu la lletra: “Pepe Tono cull-me pomes” li mana la Concepción al seu marit. “Concepción, que altes que estan” li respon el marit, i continua: “si les rames no s'acatxen, pomes no se'n colliran” Reflexionem. Això és una proclama a la insubmissió, una apologia a la desobediència civil. Així començarà la revolució. (Un exemple: si el govern espanyol ordena que no se celebre la consulta sobiranista catalana, i els catalans, insubmisos i desobedients, la celebren i guanya la independència, els catalans no haurien de cantar els segadors sinó el Pepe Tono)
            Alguns pensaran que es tracta d'una broma i que la cançó sols té unes connotacions exclusivament domèstiques. No ho sé. Crec que qui això pensa no coneix els pedreguers. Ací, històricament, hem revestit les idees subversives amb teles casolanes per a mantenir la consciència viva i passar desapercebuts dels censors i vigilants de la repressió. Potser és una lliçó que vam apendre en les germanies, de les que vam sortir ben escaldats. És una característica de la cultura popular, sempre el doble sentit. Com les cartes dels fills, que estaven al front, als pares: "sembrem ceba", deien, i la carta passava la censura i, els pares, a casa, sabien que la guerra es perdia perquè a primera fila reculaven. Això és cultura popular i a Pedreguer en som experts.
            Ara hi ha una versió ampliada del Pepe Tono, excel·lent, que ja es proposa com a himne de La Marina Alta. M'agrada la idea, però tinguem-m'ho clar. Si el Pepe Tono no és revolucionari, no és el Pepe Tono.     

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada