Ahir, parlant amb l'amic Carlos vaig descobrir una cosa que intuïa des
de feia anys. A mi m'encanten les festes de Pedreguer però no m'agraden els
actes que es fan. Crec que caldrà explicar-ho: no m'agraden els bous, ni la
presentació de les festeres, ni els sopars populars ni la paella als porxens,
ni els balls a la plaça, ni els coets, ni la cordà, ni els cotxes "locos" ni la processó... però
m'encanten les festes. Crec que no ho he explicat bé. Ho provaré una altra
vegada. L'actitut dels meus conciutadans a festes fa que, tot i que les festes
no siguen res que m'entusias-me, fan sentir-me feliç. Tampoc? Tercer intent:
Quan no són festes, si amb la piaggio faig 20 m en direcció prohibida, i em veuen, em diuen paraulotes que no puc
repetir ací. A festes puc fer 200
m en direcció
prohibida i el que ve per l'altra part, s'arrima a un costat i em fa un
somriure amable i sincer. Si un dia normal en faig una cervesa i una cassalla
em diuen borratxo. A festes en faig 3 cassalles i quatre cerveses abans de
dinar i em diuen "Xe, quina salut tens, això està molt bé" Un
dissabte normal, sopant amb els amics, cante un poquet i tots em fan callar
perquè desentone. A festes cante tant com vull, desentonant amb avarícia, i
tots diuen "quin temperament més festiu i divertit té aquest xicot"
Un dia normal, quan vaig a caminar, si prove de còrrer 50 m i algú em veu, diu
"on va este welo? Que li agarrarà un infart!" A festes puc còrrer 100 m --sense que em veja la
Lluïsa ni la Marian, clar-- a una entrà de bous i diuen "que fort que
està, això és un exemple d'esperit esportiu" Un dia normal veig passar dos
xicones atractives i faig un comentari referit a la seua bellesa i elles fan
mala cara i diuen "quin viejo verde estàs fet" A festes
faig el mateix i elles es miren, somriuen i diuen "quin welet més
simpàtic, quina llàstima que no queden joves que diguen aquestes coses tan
boniques" No sé si he sabut explicar on radica la vertadera essència de la
bondat de les festes de Pedreguer. Però a mi m'encanten. Visquen les festes!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada