JOSE LUIS GAYÀ PEÑA

Aquest no és un bloc futboler, però no puc ignorar el fet. Si una persona té èxit en l'esport, o en qualsevol altre camp de la vida, a conseqüència d'un treball fet amb vocació, honestedat i humilitat, té el meu respecte i admiració. És el cas de José Luís Gayà Peña, un pedreguer --veí meu!-- que amb 17 anys juga a futbol en un equip de 1ª divisió que, a més a més, sempre ha estat l'equip dels seus amors: València CF. Diuen que té un gran futur i que arribarà lluny si té sort i les lesions el respecten. Des d'ací li desitge tota la sort del món i que arribe ben amunt; però ha de saber que, arribe on arribe, ara ja s'ha guanyat el respecte i l'admiració de tot Pedreguer. Enhorabona!

 

AVANÇ DEL SOBIRANISME CATALÀ

És espectacular l'avanç que ha fet el sobiranisme català en tan poc de temps; no em referisc a la quantitat de ciutadans que han passat a desitjar la independència, sinó a una altra qüestió que explicaré: Abans del frustrat i frustrant procés de l'estatut de catalunya--el que va estar aprovat pel 80 % del parlament català, retallat per un acord entre Zapatero i Mas, aprovat pel congrés de diputats i per referèndum del poble català, però finalment recorregut per Rajoy i novament retallat per un Tribunal Constitucional el mandat del qual havia caducat, un T.C. polititzat i desacreditat-- abans d'aquest procés, era difícil pensar que a finals del 2012 passariem d'escoltar frases com "es inviable", "por encima de mi cadáver", "si se convoca el referéndum actuará el general de la guardia civil" a saber que el govern espanyol ha consultat--formalment o informalment, no importa-- a la Unió Europea si s'acceptarien que Catalunya en formara part, o que un ministre diga que no sols Espanya vetaria l'entrada de Catalunya sinó també altres estats membres. És a dir la independència ja no sols és possible sinó, fins i tot, molt probable. El salt qualificatiu, en poc de temps, ha estat ben espectacular. Ara sols falta--si Mas de veritat vol la independència-- que rectifique el seu missatge i diga que està a favor de la independència de Catalunya dins o fora de la Unió Europea. Perquè tal com estan les coses, estar dins de la Unió Europea o tindre l'euro per moneda--podrien tindre-la fins i tot des de fora-- és una garantia de progrés i benestar?

LA SANITAT A LA MARINA ALTA

En la taula Rodona "La Sanitat a La Marina Alta" celebrada al Casal Jaume I, la conclusió més clara és que hi ha un procés ben planificat de privatitzar la sanitat, cosa que perjudica les classes socials populars, per motius obvis. L'exemple que la gestió de les històries clíniques està, no sols privatitzada sinó que, a més a més, subcontractada, és força preocupant; més encara si et diuen que l'empresari en qüestió està tancat per un dels judicis de les trames de corrupció. Però quan, en el col·loqui vam sentir explicacions d'usuaris respecte a la gestió de la seua història clínica, els pèls es van posar de punta. Un consell: si teniu alguna queixa sobre l'atenció sanitària no reclameu al departament d' atenció a l'usuari (és ineficaç), reclameu al defensor del pacient: per telèfon, 91 465 33 22 o per correu electrònic. defensorpciente@telefonica.net

FRACTURA SOCIAL

El major exercici de cinisme que recorde des de fa molt de temps és el de qui afirma que la independència de Catalunya suposarà una fractura social, quan va ser ell mateix l'element més important que va impedir, utilitzant el desacreditat i polititzat Tribunal Constitucional, que no prospera l'estatut de Catalunya, aprovat pel parlament català amb el 80 % dels vots, i després ratificat per referéndum. Això sí que va suposar una fractura social: que una petita minoria s'imposara a una àmplia majoria, fet que va generar una frustració i desencant que ens va abocar a la situació actual. I per si fóra poc, ara ens parla de la conveniència de l'Espanya plural que ell mateix, entre altres, ha impedit. Queda poca gent que es crega el concepte d'Espanya plural. Uns creuen que Espanya és i ha de ser l'única nació de l'estat espanyol, que ha de tindre llibertat per a ser-ho i que és i ha de ser una gran nació (importa la grandària) i uns altres creuen que l'alternativa a aquest darrere concepte és estar fóra. Respecte a Catalunya, ben aviat sabrem qui té majoria. Abans jo creia en la possibilitat de l'Espanya Plural. Ara, ja no.

NOTA: La vinyeta és de La Vanguardia. L'autor és kap

DESDEJUNIS DEL TREPIG. FRANZ KAFKA (2)

 

He volgut rebre a F.K a un lloc on respirara aire pur i que, a més a més, l'aire pur no sols entrara als pulmons sinó també al cervell per conducte visual. He col·locat la taula a la part que dóna al poble i al Montgó. Els arbres i les plantes no permeten veure la Muntanya Gran amb la creueta de la Llagosta i la capella del calvari, però l'he posat mirant la monstera—esquelet li diem nosaltres--Un tros de tronc de palmera s'ha convertit en el test en el que hem plantat un canyaret que cau com un salt d'aigua, escampant-se i envoltant el tronc, formant una esfera gran; les fulles, llargues i estretes, verdes que porten pintada una ratlla d'un verd més pàl·lid, junt amb les petites rametes pelades que llueixen un brot de fulles a la punta, formen com la bromera del salt d'aigua; la monstera naix a la part superior d'aquest test natural, alçant-se majestàtica formant com un gran paraigua, amb el conjunt de les seues fulles foradades, esquerdades que prenen la forma de costelles retorçudes d'un pit humà; per això nosaltres li diguem esquelet a aquesta planta tan espectacular, però que, al contrari d'un esquelet disposa d'un verd fort potent, obscur; les rames més llargues arriben fins al gesmiler i formen un passadís sota el que pot passar una persona. També gaudirà de la vista del gesmiler; contemplarà la seua grandària i frondositat, atapeït de les floretes blanques i delicades. És el meu lloc preferit i m'agradaria que el meu convidat d'avui gaudira del lloc.

Franz Kafka és un home jove però malalt, molt malalt; tanmateix no és un derrotat, sinó un lluitador amb esperança, que es lamenta cridant estrepitosament però que no es resigna, sinó que té fe amb la seua salvació.

--Senyor Kafka el seu amic i editor diu que vostè és un home profundament religiós i és des d'aquesta perspectiva que cal analitzar la seua obra.

--Efectivament, si algú em coneix bé, aquest és M.B.

--Segons la seua fe, el respecte i temor a Jehovà, l'impedeix criticar-lo per haver-lo condemnat a sofrir la tortura de la tuberculosi, amb un judici en el que no li han explicat de què l'acusen ni quin és el delicte que se suposa que ha comés, ni l'han informat dels seus drets.

--Això sembla que és el que insinua M.B. De tota manera, és ben cert que, viure al castell de Praga, haver de baixar i pujar per les costeres, sofrint una tuberculosi que t'ofega, és una terrible tortura que no crec meréixer-me.

--Vostè ha publicat " carta al pare", una missiva llarguíssima, plena d'amargor, una atapeïda llista de greuges. A qui va dirigida?

--Al meu pare, evidentment, a qui sinó!

--Evidentment, però jo crec que va dirigida, també, al Pare amb majúscula, a Jahovà.

--Mon pare és una persona que imposa una disciplina al seus fills i és força sever amb qui no compleix, però ho fa per amor, pel nostre bé, el que passa és que jo sóc un poc rar i no em sé adaptar. Altres persones, en el meu lloc, se sentiríen ben còmodes, però a mi m'ofega, em crea complexe d'inferioritat; davant la presència d'un ser tan perfecte, poderós, savi... em sent com un microbi insignificant.

--Aixó mateix podríem dir de Jehovà

--No use en va el nom de Jehovà!

--En "carta al pare" vostè l'acusa d'immoral i hipòcrita.

--Sí, per actuar de manera diametralment diferent a allò que ordena.

--Jehovà prohibeix  matar i després ordena a Abraham matar el seu fill.

--Sacrificar-lo!

--Sacrificar-lo llevant-li la vida, és a dir, matar-lo

--Parlem d'una altra cosa... 
 

BURRERA A TVE

Mariló, la recentment i desgraciadament famosa presentadora de TVE, és donant d'òrgans. Li agraisc la solidaritat, però, si seguirem la seua teoria, caldria rebutjar-la com a donant, no fora cas que  amb els seus òrgans es trasplantara també la seua burrera.

LA SALUT PÚBLICA A LA MARINA ALTA

Divendres a les 20:00 hi haurà una conferència-taula rodona sobre la "SITUACIÓ ACTUAL DE LA SALUT PÚBLICA A LA MARINA ALTA" en el Casal Jaume I de Pedreguer (Carrer València núm. 12) a càrrec de la Plataforma per la Sanitat pública de la Marina Alta. Un acte imprescindible per estar informat de quins son els problemes actuals que tenim a la nostra comarca respecte a l'assistència sanitària. La salut, junt amb l'educació, públiques, son els pilars bàsics de l'estat de benestar. Un país en el que la sanitat i l'educació pública no siguen excel·lents, no és un país civilitzat. Vivim en un país civilitzat? Abans d'opinar cal estar informat. La plataforma per la sanitat pública de la Marina Alta, mitjançant la conferència i posterior debat, ens permetrà obtenir aquesta informació. Hi haurà personal sanitari que ens exposarà el seu punt de vista i ens informarà de les seues experiències. En el debat, els usuaris de la salut pública també podràn donar la seua opinió i parlar de les seues experiències. No m'ho perdré.

FRANZ KAFKA

 

El viatge a Praga amb el Grup de Danses de Pedreguer em va permetre conéixer, un poc millor, Franz Kafka, cosa que em va animar a convidar-lo a un esmorzar al Trepig. Una decisió força

atrevida, ho reconec; no és igual transcriure una suposada entrevista amb un filòsof a qui li fas dir el que interpretes que pensa (amb les mateixes o unes altres paraules) segons el que has llegit, que un novel·lista que, tot i tenir una vena de filòsof, no escriu generalment expressant directament el seu pensament, i per tant has d'interpretar el que diu mitjançant els seus personatges, la trama, els temes, etc. Tinc, primer que res, el recurs de l'opinió del seu bon amic i editor, Max Brond qui ha explicat amb millor coneixement de causa, les motivacions del novel·lista. Veure la seua ciutat, amb l'emblemàtic castell, els carrerons empinats, la ubicació de diferents elements en el nucli urbà... va acabar de descobrir-me el veritable Franz Kafka --o això he cregut-- i m'ha espentat a assumir el risc. En breu, doncs, rebré la seua visita i us transcriuré la nostra entrevista. Com sempre, demane perdó de bestreta al meu convidat per si l'he malinterpretat, als crítics literaris per envair el seu territori i a M.B. per fer ús del seu descobriment --respecte la motivació religiosa de F.K. -- i després gosar contradir-lo en quant a la idea finalista del meu convidat.

(Nota: foto treta de la xarxa)

　

PEDREGUER, EXTREMISTA?

Si fóra cert el que afirma Wert que fer vaga d'estudiants és ser extremista, Pedreguer seria un poble extremadament extremista (disculpeu-me la redundància). He pogut comptar amb els dits de les mans els assistents a classe al Col·legi de l'Alfàs, quasi tots immigrants desarrelats --ho dic sense menyspreu, al contrari, amb el respecte a unes persones que, potser, no s'han assabentat dels motius de la convocatòria o que les circumstàncies els obliga a ser submisos-- i alguns pocs que probablement pensaran que si Wert i Rajoy diuen que no s'ha de fer vaga, serà millor no fer-ne. Però que quede clara una cosa: si extremista fòra --jo no ho crec, perquè si fóra així, jo hauria sigut extremista massa vegades-- si fóra extremista qui manté opinions i actituts molt minoritàries --això és el que pretén fer creure Wert-- aquells que han assistit a classe a Pedreguer serien extremistes.
Per sort, la ciutadania és més assenyada del que voldria Wert i a Pedreguer no hi ha extremistes sinó persones conscienciades.
(Nota: la foto correspón a una convocatòria anterior)

WERT!

Per primera vegada, professors i Associacions de pares-mares d'alumnes han convocat conjuntament una vaga a l'ensenyament públic. Aquest fet ha portat Wert, el ministre del ram, a qualificar, tant a professors com a familiars d'alumnes, d'extremistes. Per a Wert fer vaga és d'extremistes; naturalment aquesta qualificació l'autoqualifica a ell que, per una altra banda, ha afirmat --i després s'ha ratificat amb orgull-- que vol espanyolitzar Catalunya, mitjançant l'educació. Cosa que vol fer seguint l'ordre que va donar la Junta defensa Nacional  de España, presidida pel general Franco, recent començat el cop d'estat que va provocar la guerra de 1936, ordre que sembla ser que ell considera vigent. Mireu el text:

Boletín Oficial de la Junta de Defensa Nacional de España

Año 1936 Burgos 29 de agosto nº 13

Orden de 28 de agosto:

“...que desde el primer momento se cumplan los propòsitos perseguidos por la Junta de Defensa Nacional: españolizar la enseñanza...”

 

Wert és fidel a la seua ideologia.
Posa els pèls de punta!

XXXVI APLEC EXCURSIONISTA DELS PPCC

Deixem, de moment, les illes. Enguany no sortirem del continent; ni Mallorca ni Sardenya, ni avió ni vaixells, el XXXVI Aplec Excursionista dels Països Catalans se celebrarà a Prada de Conflents, a la Catalunya Nord. Anirem amb el CEP (així li diuen en els Aplecs al Centre Excursionista de Pedreguer)www.cep-pedreguer.org. Sortirem de Pedreguer el dijous 1 de novembre a les 00:10 amb autocar --confesse que no m'agrada aquest mitjà, preferisc tren, avió o vaixell-- i tornarem el diumenge dia 4 per la nit. Espere poder contar-vos moltes coses. De moment sols sabem que hi haurà, com cada any, excursions llargues (difícils), normals i curtes (fàcils), a més d'excursions culturals, conferències, audiovisuals, presentació de llibres... Jo faré alguna excursió curta i alguna de cultural (que no tenen cap dificultat) No se si m'atreviré a fer-ne alguna de mitjana.. i de les llargues ni pensar-ho, les meues condicions físiques ja no estan per aquestes coses. Què hi farem!