dijous, 12 de gener de 2012

Què podem fer?

La solució no està escrita--permeteu-me emular Machado-- l'hem d'escriure mentre avancem. No obstant això, és bo saber que hi ha virtuts que son imprescindibles per a resistir. La solidaritat i la cooperació son probablement les dues més necessàries. El sentit tribal, de vegades tan menyspreat per tiris i troians, és un punt de partida, sense ignorar que cap tribu pot viure al marge de les altres. Com diu l'ecologisme, "pensa en global, actua en local" I no oblidem que el carrer és nostre i que hem de fer-ne ús si el poder perjudica quelcom d'aquests serveis públics: salut, educació o protecció social al depenent, al malalt, al necessitat, tres serveis que ens protegeixen a la gran majoria, fins i tot a molts que no creuen en ells. De vegades passa que la diferència entre una persona que es considera classe baixa, diguem-ne pobres que necessiten aquests serveis, i una altra que es considera classe mitja i creu no necessitar-los, sols és una: que el segon no té consciència de pertànyer a la primera. La capacitat d'aconseguir que una gran part de la ciutadania es mantinga en aquesta falta de consciència és, en democràcia, l'arma més important del poder econòmic i financer; i es valdrà de l'instrument mediàtic per a aconseguir-ho, especialment de la TV i fins i tot de la premsa escrita i ràdio. En els llibres tenim una possibilitat de conscienciar-nos amb llibertat. Ens hem de conscienciar tots i, entre tots, hem de construir el futur. Una vegada posats, per què no construir un futur completament nou, diferent del passat? És possible? Si volem, si. Com serà aquest futur? Ho hem de dir entre tots.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada