XXVI PREMI D'HONOR VILA DE PEDREGUER

El XXVI Premi d'honor Vila de Pedreguer (2017) al mèrit cultural ha sigut concedit al Casal Jaume I. Segons l'acta del Jurat, "per la promoció i dinamització de la vida social, cultural i política del municipi. Després de divuit anys, és ja una entitat consolidada, un element referencial en el teixit associatiu de Pedreguer, que treballa desinteressadament per fomentar la cultura, la música, la paraula, l’art, el respecte pel medi ambient i el nostre patrimoni." Em considere part del Casal i conseqüentment, n'estic orgullós i desvanit del premi. Jo vaig ser quatre anys membre del Jurat i no el vaig proposar mai, precisament per això, perquè em considerava part.

... i el rei va parlar.

Anit va parlar el rei. Si algú esperava una crida al diàleg, s’ha quedat esperant. Ni tan sols una lleu insinuació que parlant s’arreglen les coses. No hi ha més camí que la llei. Immobilisme implacable. Però, perquè ens hem de moure si estem bé com estem? Més encara si els que parlen de moviment fan referència a aquesta paraula tan lletja, tabú, horrible, terrorífica, perillosa com és “república”? No sols immobilisme sinó que amb la gesticulació senyalant amb el dit, a manera de ceptre, deixava clar que el “mando y ordeno” de la seua autoritat és inqüestionable. No sols s’hereten bancals i noms, també actituds. Ja sabeu que el Decret de Nova Planta està ben vigent, segons el tribunal Constitucional.

També es va dirigir als catalans dient-los que no estan a soles. No sé a quins catalans es dirigia, supose que no als que van ser atacats per les forces de seguretat de l’estat, sinó al que supose que ell considerarà la majoria. El problema és que no volen saber qui ni quants són la majoria, cosa que se sabria amb un simple referèndum pactat.
Però per a què arriscar-se? I si després algú demana un altre referèndum per a decidir la forma de govern a Espanya? (república o monarquia).

 “ que se sienten... “

URNES

"El más noble destino de las urnas es ser rotas" (José Antonio Primo de Rivera. Discurso fundacional de Falange Española)

Senyor Iceta

El secretari general del PSC, el senyor Iceta, fa una crida al diàleg per a resoldre el problema Catalunya. I diu quin és l’objectiu del diàleg: “Conseguir un mayor autogobierno de Cataluña y un estado federal en España”. Però... Senyor Iceta, quin diàleg és aquest que abans de començar ja sabem quin ha de ser el resultat? ¿I si Catalunya no vol més autogovern sinó independència? ¿I si Espanya no vol convertir-se en estat federal? ¿Perquè tanta discussió absurda de si el poble català vol o no el referèndum, si el poble català vol o n o la independència? Facen el referèndum i sabrem quina és la realitat. Després tots acceptem democràticament i esportivament el resultat, ens donem la ma i tan amics. Quin és el problema que és inconstitucional? No era inconstitucional permetre limitar el dèficit? Es va permetre. No és inconstitucional canviar la llei del tribunal constitucional i dotar-lo de capacitat per a imposar sancions? Imposa sancions. No era inconstitucional l’amnistia fiscal? Es va fer. I no continue perquè no dispose de més espai. Per a solucionar el problema català, sols cal una cosa, senyor Iceta: voluntat política de solucionar-lo democràticament. És a dir, consultant al poble i sense el prejudici de “España una, grande y libre”

JO VAIG VIURE EL FRANQUISME

Jo vaig viure el franquisme, i quan la guàrdia civil o policia nacional (els grisos, ho recordeu?) entraven a cases, empreses, locals de partits o institucions culturals (que en realitat eren polítiques) a escorcollar i detenien persones no per haver furtat, robat, estafat sinó per activitats polítiques, les persones amb vocació democràtica, foren ciutadans sense cap responsabilitat política, periodistes, sindicalistes, o persones amants de la llibertat i la democràcia, protestàvem per les actuacions policials. i prenien part a favor de la llibertat i en contra de la dictadura. El que està passant a Catalunya li dèiem "Estat d'excepció". L'actuació del govern espanyol a Catalunya és autoritària com ho eren les actuacions polítiques de la policia franquista. Cap diferència. Diuen alguns que és diferent perquè ara hi ha una constitució. Abans també, es deia "Fuero de los Españoles". Que la d'ara és legal, la d'abans també ho era. Que la d'ara s'ha votat per la ciutadania? Ah! ja comprenc, la diferència és que ha de votar la ciutadania perquè siga democràtica... aleshores perquè no deixen votar els catalans? Qui no es pronuncie serà còmplice. Usant l'únic mitjà que tinc que és aquest blog, declare que CONDEMNE PÚBLICAMENT LA POLÍTICA REPRESSORA DEL GOVERN ESPANYOL I EM SOLIDARITZE AMB LES INSTITUCIONS CATALANES I AMB TOTA LA CIUTADANIA QUE VOL VOTAR, TANT SI SON INDEPENDENTISTES COM SI SON UNIONISTES. VISCA LA DEMOCRÀCIA. VISCA LES URNES. FORA LES METRALLETES, FORA LA NOVA DICTADURA!

La mala hora

No cauré en la temptació d’explicar-vos l’habilitat narrativa de García Márquez, seria una pedanteria per part meua. Permeteu-me, però, que transcriga una frase de la novel·la. La mare d’un jove que està detingut demana a un advocat que presente unes “memoriales” en defensa del seu fill. L’advocat li respón: “En estos tiempos la justícia no se hace con papeles, se hace a tiros”
García Márquez apreciava Catalunya i admirava l’idioma català. Concretament era un admirador de Mercè Rodoreda. També va estar ben compromés amb la lluita per la llibertat. Si hui vivia, estic ben segur que seguiria amb interés el procés català, i veient la policia, armada fins a les dents, requisar urnes i paperetes, probablement diria:
“En estos tiempos la democràcia no se hace con urnas, se hace con metralletas”
Que trist, no?

REFERÈNDUM PACTAT?

A mi em costa creure que una persona com el senyor Juncker que presideix la Comissió Europea, amb tanta experiència com a polític, parlamentari, orador, que tinga un despiste i recomane a les autoritats catalanes que, en cas de guanyar el SI el referèndum i proclamar l’estat català, que enceten negociacions amb la Unió Europea per a acordar les bases de la integració de Catalunya. Em costa de creure, però com soc molt ingenu, m’ho creuré (que ha sigut un despiste).
Al cap de poques hores (no dies... però tampoc minuts) i probablement a instàncies de la diplomàcia espanyola (pensar que no ha estat la diplomàcia espanyola, és considerar-la inepta i inútil) la Unió Europea va matisar que “naturalment si es tractara d’un referèndum pactat”¿No vol dir això que considera possible (o fins i tot convenient) un referèndum pactat? ¿I no és això diametralment oposat a allò que està dient Rajoy des del primer dia del procés en el sentit que no acceptarà mai un referèndum a Catalunya?
Si Europa diu aquestes coses a Rajoy en públic, ¿que no li dirà en privat? Diu Rajoy que tots els dies li telefonen caps de govern europeus animant-lo i solidaritzant-se amb ell. ¿Perquè serà que tot i la meua ingenuïtat, no m’ho puc creure?