Com a activitat prèvia a un pròxim viatge a Mojácar, cabo de Gata, Níjar i comarca, he llegit Campos de Níjar de Juan Goytisolo, llibre que m’havia recomanat l‘amic Carles Mulet, i que va ser escrit a la dècada dels 50. De Goytisolo havia llegit Señas de Identidad, fa un grapat d’anys, però crec que res més.
La
descripció física de poblets amb els seus carrers i cases, de serres amb la
seua vegetació , camins, platges, la calor, el sol, la pols, és formidable.
Però jo destacaria la descripció humana,
l’anàlisi del temperament individual i col·lectiu dels habitants de la comarca,
i especialment l’anàlisi social.
Amí m’ha
impactat l’anècdota del venedor de figues de pala, la seua desesperació i
dignitat davant la fam i la necessitat. Les escenes de xiquets, juganers i
trapelles, envoltant el foraster és una constant en les visites a poblets
menuts, oblidats per tothom, on els xiquets sols tenen el carrer per jugar i on
un foraster és una novetat i espectacle.
Crida
l’atenció la hospitalitat de la gent de la comarca. Com sempre, la hospitalitat
és patrimoni de la gent pobra i humil que viu en pobles menuts.
El llibre
–un llibre de viatges però, de vegades,
amb un format novel·lesc—usa un vocabulari ric i precís, amb multitud de
localismes que sembla difícil poder-los aprendre en tres dies de viatge per
aquelles terres. Potser l’autor havia estat altres vegades per la part d’Almeria
o altres zones rurals properes, o ha sabut fer un bon ús del diccionari (o
potser jo no sóc prou intel·ligent i em sembla difícil el que realment és fàcil)
No podia
faltar un personatge clau: el cacic, el senyoret a qui tots saluden llevant-se
la gorra i acatxant el cap, a qui demanen favors i que és l’amo de tots les
terres, cases i la majoria de bens de tot el poble. Aquell que diu que els
pobres no saben tindre diners, perquè quan n’arrepleguen alguns, els gasten de
seguida (Clar!) Aquesta anècdota em recorda una altra ben real, que vaig viure
personalment i que contaré en una altra ocasió. Aquest personatge és afecte al
règim i conta que ha comprat, amb poquets diners, tot un poblet sencer i que,
quan facen la carretera de la costa, valdrà una fortuna. Conta com s’ha fet ric
un amic, delegat (del Movimiento, s’entén) en poc temps de manera similar,
gràcies al seu talent pels negocis.
El seu origen és castellà. Se sent orgullós de pertànyer a una terra de
conquistadors, al temps que menysprea els andalusos, als que qualifica de mala
gent.
Sempre he
cregut que el problema d’Andalusia és que la terra és propietat privada de
quatre senyors feudals que no són andalusos, que menyspreen el poble andalús i
que no tenen cap interès en fer res que beneficie el poble.
