9 DE MAIG .VAGA GENERAL EDUCATIVA

Que els col·lectius de mares i pares d'alumnes, el col·lectiu d'ensenyants i el col·lectius d'alumnes hagen superat afanys de protagonisme i possibles discrepàncies d'estratègia i s'hagen unit, per a convocar una vaga general en l'educació, és senyal que la vaga  és necessària. Ara ja no val dir que la vaga és per a afavorir els mestres o els alumnes, a aquest col·lectiu o l'altre. La vaga és per a reivindicar una educació pública i de qualitat. Ara no hi ha excuses, qui no faça vaga és perquè no necessita una educació pública i de qualitat, perquè pot i vol pagar-se la privada. Recordeu, 9 de maig vaga general en l'educació:VAGA D'ALUMNES, VAGA DE MARES I PARES (és a dir per a alumnes menors) I VAGA D'ENSENYANTS. Ah! Tot i que no hi ha una associació de iaios d'alumnes, jo m'apunte com a tal.

1 de maig

La manifestació de l'1 de maig a Dénia no va ser multitudinària. Potser molta gent va preferir la d'Alacant o la de València --i aprofitar visitar la fira del llibre-- celebrades a la mateixa hora, però no és bo donar excuses; el ben cert és que estem desmobilitzats. I la prova és que molta gent es sorprèn quan els dius que es va celebrar una manifestació a Dénia. No estar informat és la prova més evident de desmobilització.

L'AVENTURA DIGITAL

La crisi econòmica i la inhibició dels poders públics respecte la cultura i, en concret, la creació literària, afecta greument les editorials i obliga, als autors que no podem oferir una garantia d'èxit comercial, a buscar alternatives a la publicació tradicional en paper; i l'alternativa no és cap altra que l'edició digital: el llibre electrònic, també conegut com E-book. Atès que el risc econòmic d'aquest sistema és assumible per les economies dèbils --com la meua-- he decidit viure aquesta aventura i publicar la meua novel·la "La Bíblia i el Tirant" en la nova tecnologia; tot i ser conscient que, de moment, el nou sistema encara no s'ha implantat amb prou força, Si l'obra obté suficient èxit --mai no hem de perdre l'esperança-- probablement l'editaré posteriorment en paper.De moment, qui no cull, espigola.
 

Nota sobre la foto: grup de teatre de Pedreguer a principis del segle XX. Aquestes persones no tenien opció al llibre de paper ni al electrònic i optaven per l'escenari.

HI HA FUTUR

La massiva participació de tota la comarca en la trobada de les Escoles en Valencià a Pedreguer --ensenyants, mares-pares, alumnes, col·laboradors de tota mena-- demostra que estem vius i tenim futur. Comprenc que els que volen acabar amb la nostra cultura i el nostre idioma, hagen optat per la estratègia de tallar i retallar l'educació pública en valencià fins acabar amb ella; si ho aconseguiren, en una generació acabarien amb el valencià. Però el poble no ho permetrà i, ben liderats per Escola Valenciana, acabarà amb els agressors de la nostra cultura. Amén.

LES TROBADES DE L'ESCOLA VALENCIANA

Demà, dissabte, Pedreguer serà la capital de la festa reivindicativa. Ensenyants, mares-pares, alumnes i algun avi, reivindicarem festivament una escola pública i en valencià de qualitat, que és im prescindible per una vertadera igualtat d'oportunitats i salvaguardar el nostre idioma i la nostra cultura. Tota la comarca hi estarà, i el poble de Pedreguer ha d'oferir hospitalitat i participar més que ningú.

BERNAT CAPÓ

Ahir a Benissa, Bernat Capó va rebre la medalla de plata del Consell Valencià de Cultura, en un acte entranyable i emocionant. El local de gom a gom, clar; estava tota la comarca. Enhorabona, Bernat. T'ho mereixes.
Nota: la foto, de Núria Sendra, ha estat furtada del facebook del Bullent. Ella m'ho perdonarà.

Estat de dret i terrorisme

Si el poder econòmic (un banc), el poder judicial (el jutge o els funcionaris judicials enviats pel jutge), el poder executiu (la policia enviada pel govern o l'alcalde), i el poder legislatiu (que manté la llei que ho permet), es presenten a casa d'una família que no pot pagar l' hipoteca perquè tots els seus membres estan sense treball i sense cobrar cap prestació social, els trauen de casa a la força i els deixen tirats al carrer, diuen que és unn cas acceptable per les regles de joc d'un estat de dret (democràtic, vaja!). Si aquesta família es planta davant de casa d'un polític exhibint una pancarta i pegant crits en contra dels polítics corruptes, va la policia i carrega contra ells perquè ho consideren terrorisme i feixisme. Una minoria està manipulant els conceptes i una majoria està idiotitzada i paralitzada. Voler creure o fer creure que els desnonaments i les mesures polítiques que s'apliquen són conseqüència necessària d'una situació de crisi econòmica i que no hi ha més remei que suportar-ho, és o ignorància o mala fe. Callar i no protestar és ser còmplice de la situació.