| Un dels grups de treball |
| Alumnes que presentaven les conclusions. |
Nota: fotos cedides per Antònia Server
Terra i indústria de Joana Escorna, senyora de Pedreguer, també trepitjada pel seu marit, el poeta Ausiàs March
| Un dels grups de treball |
| Alumnes que presentaven les conclusions. |
Acabe d'endur-me una forta impressió. He passat per davant d'una farmàcia; la filera d'espera sortia de la botiga i pel carrer arribava fins la porta del bar del costat que estava buit. Un amic meu sortia molt nerviós; després d'una llarga espera no tenien existències de la medicina que necessitava la seua dona. Què fem?
La crisi econòmica, i la bambolla immobiliària com a un dels seus principals components, han aprofitat per a conscienciar que l'arquitectura i l'urbanisme --com tantes altres coses!
-- no han estat al servei de les persones en general, de la ciutadania, sinó al servei d'interessos particulars minoritaris; una conseqüència, entre altres, és "moltes cases sense gent i molta gent sense casa" segons les seues pròpies paraules. La valentia que demostren --cal tindre valor per a fer autocrítica corporativa-- l'entusiasme amb la que porten a terme els seus plantejaments i la manera pedagògica d'explicar les seues idees, generen l'esperança d'un futur menys negre del que temíem. ¿Això justifica l'arriscada decisió del jurat dels premis de concedir el guardó a una agrupació amb una història curta, i sense grans obres en el seu currículum? Si hom permet respondre diré que sí. Hem apostat --sóc membre del jurat-- per unes idees i uns plantejaments --expressats, per exemple, en Velluters-- que presenten una proposta d'una arquitectura més social, més democràtica i més humana, com a instrument per a construir un futur millor.