VAGA: BROMES I DADES OBJECTIVES

Sembla broma que diga el ministre de l'interior, referint-se als piquets informatius i a l'acció policial, que s'ha de garantir el dret a treballar. I ningú li replica: on està el dret al treball dels prop de sis milions d'aturats? Una altra broma és la pregunta dels contraris a la vaga: aprofita la vaga per a sortir de la crisi? Aquesta és una pregunta retòrica, la vaga és una protesta contra les mesures d'un govern que, a més d'agreujar la crisi, el que fa és carregar les seues conseqüències sobre les classes populars i no contra els poderosos que l'han generada. Hi ha altres bromes de mal gust i, com sempre guerra de xifres referents a la participació, Però hi ha dades objectives i irrefutables. El consum elèctric va baixar entre el 66% i el 66'8 % durant la jornada, i això no és broma. Adjunte un enllaç que m'ha facilitat l'amic, i economista,  Jaume Avellà.
http://www.economistasfrentealacrisis.com/

14-N: VAGA GENERAL

Quan els polítics en general i concretament els governs, no sols no solucionen els greus problemes de la ciutadania i concretament de les classes populars, sinó que cada mesura que prenen agreuja els problemes, beneficiant, això sí, als poderosos; quan les classes mitges s'aboquen cap a la misèria i les de menys recursos no tenen per a menjar; quan el malalt va a quedar-se sense medecines; quan tanquen serveis d'atenció d'urgències; quan s'apropa l'hivern i es veu vindre que els col·legis no tindran diners per a pagar la factura de calefacció; quan els alumnes es queden sense mestre si el titular es fa malalt; quan els que no tenen ingressos ni possibilitats de trobar treball i els fan fora de casa perquè no poden pagar la hipoteca, l'únic recurs que els queda és el suïcidi; quan la solució que aporta el govern es fer lleis que penalitze els manifestants, minimitzar els drets dels treballadors i eliminar prestacions socials; quan tot això passa, l'única solució possible és l'acció directa del poble. La vaga de demà sols és un acte molt moderat i insignificant respecte del que cal fer, però ÉS IMPRESCINDIBLE.

Dimecres no treballaré, no faré cap entrada al bloc, no aniré al bar a prendre café, ni al super a comprar.

Tots a la vaga!!!

XXXVI APLEC EXCURSIONBISTA PPCC (i VII)

L'APAT DE CLOENDA

La vetlada va començar amb una presentació dels cambrers mitjançant una desfilada musical que va animar l'inici de la festa. Si m'agradara fer apostes diria  que va ser una idea de la nostra companya Maite. Veritat que sí? Em va agradar l'olla tot i que, la botifarra poc cuita i poc curada no és del gust de la gent de La Marina; també va estar bé el regal del perol de fang i la bona organització del servei; el secret d'aquest darrer punt és: molta gent treballant. Els protagonistes principals de la nit van ser: L'estaca de Lluís Llach i els crits d' "IN-DE-PEN-DEN-CI-A" repetits amb l'eufòria que és habitual des de l'11 de setembre.




Salva i Teresa (Vetercan)

 Acabaré felicitant l'organització de l'aplec

--espere que les inscripcions per internet podràn funcionar perfectament a la pròxima edició--  també a la directiva del Centre Excursionista de Pedreguer i l'agraïment a Vetercan per les samarretes. Fins Andorra!





XXXVI APLEC EXCURSIONISTA PPCC (VI)

L'EXCURSIÓ F-7

Dissabte vam aconseguir fer l'excursió anomenada F7, a la que no ens havíem pogut inscriure per excés de sol·licituds, i que, després d'una llarga aventura negociadora dirigida per Guy, vam auto reorganitzar. L'excursió pagava la pena. Ens resultava atractiva per diferents raons: pel desplaçament amb el trenet groc, pel recorregut fàcil (10,7 km de distància, 420 m. de desnivell positiu i 895 m. desnivell negatiu) i per l'al·licient del bany en les aigües termals. El trenet groc ja era un encant--no més, però, que el tren de Sòller a Palma-- i a més a més, el paisatge és fabulós i, de vegades, de vertigen. Després, una vegada abandonat el trenet, vam caminar des de Montlluís, per Planes --no del Comtat però impossible no recordar l'amic Alfons Llorens, Margarida i Catamarruc-- vam esmorzar al voltant d'una petita església romànica amb el seu cementeri, a les afores del poble, fins enfilar un sender per dins d'un bosc que canviava de colors i matisos, quasi sempre càlids, propis de la tardor, segons les espècies que dominaven; camina-vem serpentejant junt a un torrent que feia sonar un soroll musical relaxant. Gràcies a les plaquetes informatives que hi ha per tot el sender davant de cada espècie, puc dir-vos que, entre moltes altres, està el pi roig, l'erable, la cirerola, l'avet del Caucas, el tell, el saüc, el faig, el cedre, l'auró... Els darrers centenars de metres, després d'haver sortit del bosc, quasi va desaparéixer el sender, vam caminar per damunt de pedres, amb un desnivell més pronunciat, cosa que, afegida al cansament normal per la marxa, va augmentar la dificultat, fins arribar als banys de Sant Tomàs, d'aigües termals i sulfuroses, un premi ben guanyat per l'esforç realitzat i que ens va tonificar i relaxar. Ací, a més del bany, vam pegar un mosset, ben ràpidament, i vam continuar un curt recorregut fins l'estació del trenet groc. Per sort --el meu àngel de la guarda deu ser ben eficient-- quan em situava prop de la via per a fer una foto al meu equip, no vaig tocar el carril que alimenta d'electricitat la màquina i que condueix 600 volts; un company em va pegar un crit per a avisar-me del perill. Atenció! tingueu-ho en compte, si aneu.

 

 



Afegeix la llegenda

 

APLEC EXCURSIONISTA DELS PPCC (V )

El castell

VILAFRANCA

Porte quatre dies escrivint sobre l'aplec excursionista i... he contat alguna excursió? El cas és que, com vaig advertir en l'entrada que anunciava l'aplec, no em trobava amb forces per a fer excursions llargues per muntanyes encrespades, i em vaig inscriure, per a començar, a una visita cultural: Vilafranca de Conflent i el seu castell, visita d'escàs esforç, atès que el viatge des de Prada es fa amb tren. Bé, això és el que creia, però...

La pujada al castell



Vilafranca des del castell

l'accés



Xemeneia al castell

Aquest castell va ser construït per ordre de l'inefable Lluís XIV--aquell que va manar bombardejar Alacant, que va prohibir l'ús del català a la Catalunya Nord i que va guerrejar per a imposar-nos el piròman de Felip V i els seus successors-- i és una mostra important de l'arquitectura militar de finals del segle XVII. Arribar dalt del turó en el que està situat, pujar i baixar per les tres altures visibles, baixar i pujar pels soterranis i tornar al poble per la travessa del túnel mitjançant l'escalera d'un millar de graons va convertir aquesta fàcil visita cultural en una fàbrica d'agulletes.
 

Torre de la muralla de Vilafranca

Lluís XIV sabia que els franciscans són fidels al poble i els va fer fora de la vila per poder afrancesar els veïns de Vilafranca sense oposició. El nostre Wert no li arriba a les soles de les sabates. Vilafranca va resultar ser un poble agradable, amb tot el perímetre amurallat i amb cert sabor medieval.

porta de l'antiga muralla

Torre a la muralla de Vilafranc

Un carrer de Vilafranca

  (CONTINUARÀ. DEMÀ L'EXCURSIÓ F-7)

XXXVI APLEC EXCURSIONISTA DELS PPCC (IV L'IDIOMA)

Encara està viu el català a Prada. Però malauradament hi ha massa gent que no el parla. I aquells que el parlen, utilitzen més el francés que el català; he parlat en català amb persones que després parlaven francés entre elles; mal símptoma. La diferència respecte a l'Alguer--diferència a favor de Catalunya Nord-- és conseqüència de la proximitat de Catalunya, del fet de ser molts pobles, i que son pobles petits.Els carrers, com podeu veure a la foto, estàn retolats en francés i en català. "Encara alena", diríem a Pedreguer. I mentre hi ha vida hi ha esperança. Tota la moguda per la independència de Catalunya donarà prestigi i força, espere, a l'idioma català.

 

XXXVI APLEC EXCURSIONISTA PPCC (III PRADA)

Si em preguntaren si Prada és una ciutat monumental, no m'atreveria a respondre afirmativament. No obstant això, m'ha agradat força l'esglèsia  (Sant Pere) de façana i campanar romànics i el retaule de l'altar major barroc (massa carregat pel meu gust) i un orgue molt bonic. També hi ha algun edifici singular. Però perquè explicar-ho? Mireu algunes fotos.