Agustín Fernandez Paz en la seua novel·la “Aire Negre” (escrita
en gallec, traduïda al català per Josep Franco i editada per
Bromera) crea una ambient genuïnament gallec i una trama amb
misteri i suspens –el desenllaç sols és previsible cap al final del relat—
entretinguda i ben estructurada que ens recorda allò que diuen els gallecs:
“non creo en meigas, pero hai, hai”
El gran problema polític d’Espanya és l'elevat dèficit de cultura democràtica
de la ciutadania, no sols motivat per la llarga nit de la dictadura franquista,
sinó també, i ací està la clau, la falta de vocació pedagògica dels partits
d’esquerra, especialment d’aquells que diuen que a la seua esquerra no hi ha
ningú. Falta de vocació pedagògica i falta de visió de futur. Aquests partits
han considerat com a cosa més important guanyar les eleccions a curt termini,
renunciant si cal, com a qüestió estratègica diran, a objectius ideològics per
pragmatisme –“ara no toca”—i els líders consideraran prioritari controlar
l’estructura interna, i tot amb un posat simpàtic i graciós encara que aquesta
imatge simpàtica siga a llarg termini adob per a la dreta.
Algunes opinions diuen que l’augment de la dreta extrema –jo no crec que haja
augmentat sinó que sempre ha estat però amb diferents noms, per exemple, abans
estava dins del PP junt amb una dreta que volia dir-se “Centre”— és culpa del
feminisme, de l’homosexualitat, de l’independentisme, de la defensa dels drets
humans i d'actituds polítiques que cerquen solucions atacant l’arrel dels
problemes, és a dir, radicals. Això ho diuen els líders de la dreta extrema i, en part, ho assumeixen i repeteixen dirigents i militants de base d’altres partits
democràtics, o que s’autodefineixen com a democràtics i, fins i tot,
d’esquerres.
Discrepe. Hi ha una terra amb molt bona saó per a fer créixer el feixisme i és
el dèficit de cultura democràtica. Observem que una gran part de la ciutadania,
especialment hòmens, mantenen la següent actitud: contar acudits o fer gràcies
burlant-se de les dones com a dones (“alerta amb aquell cotxe, que va conduït per
una dona”, “dona havia de ser”, “les dones sols saben tafanejar”, “aquesta dona
el que necessita és un bon mascle” i moltíssimes altres expressions d’aquesta
índole, sense parlar de les agressions físiques). També fan acudits i burles de
“maricons i tortilleres”. Critiquen que a les escoles o als instituts
s’ensenye amb el català i altres llengües minoritàries, perquè és una despesa
inútil, atés que el valencià, per exemple, no aprofita per a res. Estan
eufòrics quan la selecció espanyola de qualsevol esport guanya algun campionat,
perquè això els fa augmentar la seua autoestima com a bon espanyols que
són. Defensen enérgicament que Espanya és una i indivisible perquè
així ho ha estat sempre i ho ha d’estar, i la prova radica en què els Reis
Catòlics –diran Reyes Católicos—van fer la unitat d’Espanya (no
diferencien entre els conceptes unitat dinàstica, unitat política, unitat
d’estat i unitat nacional). I si algú els planteja propostes que puguen suposar
un canvi en profunditat en drets socials, muntaran un canyaret perquè tocar les
estructures de la societat capitalista o anar massa apressa en drets socials o
drets humans, provocarà un caos.
Aquestes actituds que són les que defensa la dreta extrema, el feixisme, que
diuen que acaba d’aparéixer, la practiquen també un muntó de persones per tot
arreu, inclús votants o militants de partits oficialment dits d’esquerres, i
fins i tot alguns dels seus dirigents. Observeu-ho, per favor. Hi ha
excepcions, jo tinc bons amics que no són així però, per desgràcia, són
excepcions. Ara, alguns polítics diuen “no permetem que el feixisme ens retorne
a l’època del franquisme”. El problema, per desgràcia, és que, en molts
aspectes, no hem eixit del franquisme.
Ben aviat hi haurà eleccions. Sospite que un missatge que rebrem des de
diferents candidatures serà: “No tireu el vot i voteu-me per a evitar que
guanye el feixisme” És a dir, continuarem sense canviar res, o si hi ha algun
xicotet canvi, serà lampedusià i el que és pitjor: cada partit
progressista aprofitarà la falsa aparició
del feixisme per a agranar vots cap a casa seua. Xe que trist.
