dimarts, 10 de juliol de 2018

Com acabarà el capitalisme? (2014) (I)


Un llibre d’assaigs ben interessant al voltant de l’evolució del capitalisme des de la segona guerra mundial fins al 2014, data de publicació del llibre, en el que destaca “Com acabarà el capitalisme?” al qual em referiré a continuació.
Segons l'autor, Wolfgang Streeck, el sistema global capitalista finalitzarà en un futur no gaire lluny a conseqüència del desenvolupament de contradiccions internes —res nou fins ara—, malgrat la manca d’un règim alternatiu per a substituir-lo.
WS considera que els tres símptomes més importants de la crisi del capitalisme són: el creixement econòmic negatiu durant molt de temps, l’augment de l’endeutament i la desigualtat social. Els tres s’autoalimenten i tenen una durada molt llarga que cada volta els converteix en més greus. L’autor dubta que amb aquestes condicions es puga esperar una recuperació. Les solucions als problemes suposen un nou problema (el remei és pitjor que la malaltia)
Un altre pedaç. El sector financer s’ha recuperat perquè els bancs centrals proveeixen de diners barats (trets del no res) als grans grups financers (moneda fiduciària). Aquests diners s’inverteixen en més deute públic, mentre el creixement roman anèmic i la desigualtat va en augment. L’alternativa al diner fàcil és una reforma econòmica neoliberal que suposa més diferència social (i en conseqüència, més crisi).
Un problema amb la democràcia. Després de la segona guerra mundial es va arribar a un pacte entre el capital (temorós que la democràcia per la majoria de treballadors, poguera prohibir la propietat privada) i els representants del món del treball (partits d’esquerres, sindicats) que temien una altra dictadura com la de Hitler, imposada pel Capital. Segons el pacte, la democràcia acceptaria el dret a la propietat privada i el capital acceptaria que els governs democràtics garantirien una qualitat de vida digna als treballadors. Això va portar una època de progrés i benestar social, amb governs socialdemòcrates al Nord d’Europa. Però durant el temps ha deixat de funcionar per les contradiccions del capitalisme. Hui hi ha dubtes sobre la compatibilitat duna economia capitalista amb un sistema polític democràtic. Els polítics –afegeix l’autor—han perdut l’antic control sobre el capitalisme. La prova és la crisi fiscal de l’estat. A partir de la dècada dels 70, els estats han augmentat el deute de forma impressionant. Han substituït l’ingrés per imposicions (impostos sobre societats, impostos sobre les rendes més elevades) per endeutament. I després, el deute públic s’utilitza per a justificar les retallades en els serveis públics. Les polítiques econòmiques nacionals són sotmeses a una supervisió creixent d’organismes supranacionals al servei del capital (Comissió Europea, Banc Central Europeu, FMI...) El Neoliberalisme vol uns estats que s'adapten al mercat.
Una altra advertència de l’autor: La globalització amb els mercats internacionals ha generat un nou pensament únic (o el mercat vol imposar-lo): Les regles de l’economia sols són unes i no en poden ser unes altres. Són les que diu el mercat. (continuarà)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada