Una novel·la que no vaig llegir quan va ser publicada, farà
prop de vint anys, i que he llegit ara (un exemplar comprat de segona mà) com
acompanyament i entreteniment alternatiu a la lectura d’un llibre d’història més
llarg i complex que reclama més atenció i concentració, i del qual parlaré
pròximament.
L’acció passa en una illa verge al principi del boom
urbanístic, amb un regidor que gestiona el desenvolupament amb despotisme i
decidit a la urbanització salvatge, enfrontat amb els veïns de l’illa, al
capdavant dels quals l’autor ens presenta uns personatges ben curiosos i
genuïns. No falta les contradiccions de falangistes versus tecnòcrates. Tot i
que alguns lectors han reconegut València com la ciutat de la qual depén
l’administració municipal de l’illa, jo he vist més aviat la ciutat d’Alacant i
l’illa de Tabarca, tot i que aquesta circumstància és, en qualsevol cas,
anecdòtica.
L’illa com a lloc de refugi d’antics –i moderns—pirates,
marginats i misantrops, atorga a la novel·la un sabor romàntic i emotiu que
aconsegueix que no tinga importància que el final de la trama siga un pèl
inversemblant. El guisat està salpebrat amb el to irònic i burleta que
caracteritza l’autor de Sedaví.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada