dimecres, 22 de març de 2017

L’illa de l’holandès (Ferran Torrent)


Una novel·la que no vaig llegir quan va ser publicada, farà prop de vint anys, i que he llegit ara (un exemplar comprat de segona mà) com acompanyament i entreteniment alternatiu a la lectura d’un llibre d’història més llarg i complex que reclama més atenció i concentració, i del qual parlaré pròximament.
L’acció passa en una illa verge al principi del boom urbanístic, amb un regidor que gestiona el desenvolupament amb despotisme i decidit a la urbanització salvatge, enfrontat amb els veïns de l’illa, al capdavant dels quals l’autor ens presenta uns personatges ben curiosos i genuïns. No falta les contradiccions de falangistes versus tecnòcrates. Tot i que alguns lectors han reconegut València com la ciutat de la qual depén l’administració municipal de l’illa, jo he vist més aviat la ciutat d’Alacant i l’illa de Tabarca, tot i que aquesta circumstància és, en qualsevol cas, anecdòtica.

L’illa com a lloc de refugi d’antics –i moderns—pirates, marginats i misantrops, atorga a la novel·la un sabor romàntic i emotiu que aconsegueix que no tinga importància que el final de la trama siga un pèl inversemblant. El guisat està salpebrat amb el to irònic i burleta que caracteritza l’autor de Sedaví.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada