Simón Bolívar, El Libertador, fa l'últim viatge de la seua vida
envoltat pels seus incondicionals i pels records de la seua atrafegada vida, arrebossada de
glòria, ben guanyada als camps de batalla, amb la seua genialitat d'estratega
militar i als llits de tantíssimes dones de qualsevol estat i condició social,
racial o cultural --cosa de la qual, tanmateix, mai no va presumir--.
Malalt greu, físicament decadent però mentalment lúcid, sempre generós,
desinteressat en qüestió de diners, i entre frustrat i resignat per
no haver aconseguit la unitat de l'Amèrica Llatina, el general viatja --mai no
se sap si decidit o no-- cap a l'exili total i definitiu. Un viatge narrat amb
la màgia inconfusible de García Márquez que no
sols furga en la personalitat del personatge sinó també en la del seu
poble i que descriu amb el toc poètic de la prosa que el caracteritza, el
paisatge i el medi en el qual es desenvolupa el viatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada