ABSTENCIÓ PER IMPERATIU?

 Primer que res he de dir que la decisió del PSOE d’investir Rajoy amb l’abstenció, no m’ha escandalitzat (ja no), ni m’ha frustrat, ni m’ha decebut, ni m’ha sorprés. Aquest era el meu pronòstic des de fa temps, des d’abans de l’eslògan NO És NO. I no perquè siga un mag endevinador, sinó perquè qualsevol persona políticament ben informada, observant la trajectòria del PSOE hauria de saber on anava a parar. He sigut militant del PSOE després d’haver passat per Convergència socialista i PSPV, però fa molts anys que estic lluny d’ell, molt lluny i cada dia més, però els conec. He de dir també que l’actitud de Pedro Sánchez, de qui he discrepat molt, ha estat digna, lògica, honrosa i l’única possible. Qui ha estat secretari general i vol tornar-ho a ser no pot ser indisciplinat, però no podia ajudar a investir Rajoy, cosa per la qual, sols li quedava una sortida. Ben fet. M’ha alegrat que el PSC haja sigut valent i s’haja desmarcat de la disciplina del PSOE. Tant de bo --per ells i pels treballadors catalans-- que desconecten totalment. El meu respecte i admiració –per la valentia i coherència—dels socialistes que han votat no. Però considere que “abstención por imperativo”, és hipocresia, no voler-se mullar i voler fer creure que la militància de base és estúpida. Està bé això de votar la constitució per imperativo legal, però quin imperatiu legal els obliga a l’abstenció a la investidura de Rajoy, quina llei? La constitució dóna dret a cada diputat i diputada a votar en consciència, sense pressions ni imposicions. Una altra cosa és que tinguen por de perdre el lloc de treball o dit d’una manera políticament incorrecta, perdre el pessebre que concedeix la direcció del partit i al mateix temps quedar-se amb la consciència tranquil·la o quedar bé amb la militància de base. Mal fet, o esteu a un costat o a l’altre, però als dos a la vegada a més d'una estafa és una burla.

Referent als diputats al Congrés del PSOE valencià, és una llàstima que no hagen tingut la valentia dels catalans, tot i que, com sabem, el seu estatus és diferent. Però mirant la cara d’aquests diputats, no es pot esperar res més.

El gran problema del PSOE és que en els seus debats interns, xoquen, com dos trens a gran velocitat, el discurs ideològic racional i els interessos privats. Ai!