dimarts, 19 d’abril de 2016

Mojácar, Níjar, cap de Gata.










Hui toca demanar perdó a les amistats de
facebbok i seguidors del blog, per haver-vos abandonat amb motiu d'un viatge per terres de Níjar, Almeria, cap de Gata, Mojácar, amb base a la platja d'aquest poblet tan pintoresc. Les meues amistats, sabeu que quan faig un viatge de relax, com aquest, no porte ordinador, ni tablet, ni esmarfs --no sé ni com es diu-- que em permeten entrar en el blog o en facebook. Això si, sempre porte una maquineta, ara una Nikon D5000 amb objectiu Tamron SP 17-50 F/2.8 (72 mm) Un equip modest però que compleix amb escreix amb l'objectiu de captar algunes imatges per a recordar.

El camp de Níjar no és, socialment parlant, com el va descriure Antonio Goytisolo, fa més de cinquanta anys. Però l'orografia, les paleres, piteres, espart, la terra seca, desèrtica, les muntanyes, ara albines, ara obscures, són, naturalment, les mateixes que va descriure aquell viatger. Apartat de les platges, els poblets menuts amb termes grandíssim ens parlen d'una economia depressiva, tot i que actualment ha millorat gràcies al turisme i una transformació de l'agricultura. Amb tot i això, la riquesa --en tots els llocs però allà més-- beneficia, amb diferència abismal, a una reduïda minoria. A la costa, com en la nostra, economia de serveis, gràcies al turisme. Però en la costa d'Almeria hi ha menys massificació i un major respecte pel paisatge i el medi ambient.


 Publique unes quantes fotos: Almeria, Níjar, cap de Gata, eixides de sol des de la platja de Mojácar (podia fer-les des de l'habitació de l'hotel), fetes caminant pel sender de Macenas (per penya-segats entre la mar i la muntanya) o navegant per la costa.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada