dilluns, 25 d’abril del 2016

Supersitició


Actualment no vaig al cinema tan sovint com quan era jove. Tinc una col·lecció en DVD de les millors pel·lícules, i de tant en tant en pose una. Però alguna volta vaig al cine Pessic o a les multisales, en aquest darrer cas a veure alguna novetat. Com ahir, que vaig anar a veure El Toro. Es tracta d’un triller, una pel·lícula de gàngsters, com déiem a la meua joventut. Un film dur i violent. Però el rerefons de la pel·lícula em va recordar un conte d'Oscar Wilde, El crim de Lord Arthur Savile, tot i que, un i altre tenen poc en comú. Una de les característiques dels gàngsters és que són supersticiosos i beats. La beateria no sols és una varietat de superstició, sinó que, a més a més, és una estratègia del beat per a fer veure a la societat, que és una persona pietosa, és a dir bona persona i generosa. Jo he vist, en ambdós casos, El Toro i El Crim, una crítica a la superstició, amb un toc d’humor que ens diu que fugint del que, per superstició, hom creu que passarà, es provoca el fet que es vol evitar. Una altra cosa que em recorden els gàngsters, sempre supersticiosos i beats, és l’exemple –sols és un exemple, que ningú no es done per al·ludit—d’aquell economista que imposa medalles a la marededéu miraculosa per a aconseguir que millore l’economia del seu país o de la seua empresa. 
 No puc imaginar si, a més d'economista, fóra ministre!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada