Actualment no vaig al
cinema tan sovint com quan era jove. Tinc una col·lecció en DVD de les millors
pel·lícules, i de tant en tant en pose una. Però alguna volta vaig al cine
Pessic o a les multisales, en aquest darrer cas a veure alguna novetat.
Com ahir, que vaig anar a veure El Toro. Es tracta d’un triller, una pel·lícula
de gàngsters, com déiem a la meua joventut. Un film
dur i violent. Però el rerefons de la pel·lícula em va recordar un conte d'Oscar Wilde, El crim de Lord Arthur Savile, tot i que, un i altre tenen poc en comú. Una de les
característiques dels gàngsters és que són supersticiosos i beats.
La beateria no sols és una varietat de superstició, sinó que, a més a més, és
una estratègia del beat per a fer veure a la societat, que és una persona
pietosa, és a dir bona persona i generosa. Jo he vist, en ambdós casos,
El Toro i El Crim, una crítica a la superstició, amb un toc d’humor que ens diu
que fugint del que, per superstició, hom creu que passarà, es provoca el fet
que es vol evitar. Una altra cosa que em recorden els gàngsters, sempre
supersticiosos i beats, és l’exemple –sols és un exemple, que ningú no es done
per al·ludit—d’aquell economista que imposa medalles a la marededéu miraculosa
per a aconseguir que millore l’economia del seu país o de la seua empresa.
No puc imaginar si, a més d'economista, fóra ministre!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada