Com ho havia promés, i en espera que me'n passen uns altres (que publicaré en una pròxima tercera entrega), avance un poema satíric recitat després del dinar, durant el café, en una de les taules. Aprofitant, això si, que estem en falles.
"Santa i màrtir"
Santa Rita del grandíssim poder
Santa Rita del grandíssim poder
Magna reina del caloret faller
Excelsa princesa del gin tònic
Memorable comtessa del Vuiton
Tu que has lluït el ferrari roig
Pel circuit urbà de fórmula,
Tu que, amb lluminosa resplendor,
Momos i el Corpus has eclipsat,
Que amb tan gràcils peus has
trepitjat
El balcó faller de l’ajuntament
botant i cantant, tota ufana,
Fent burla tan cruel com insolent
de les pobres víctimes del metro.
Que el Cabanyal enderrocaves
Sens pietat a persones ni art.
Màrtir de la justa intifalla:
On ets ara, venerada santa?
Els valencians, amb el nostre amor
Una cançó et volem dedicar:
tots a una veu valencians cantem.
Rita (a) Picassent!, Rita (a) Picassent!
(El iaio intifaller)
(El iaio intifaller)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada