dissabte, 11 de juliol de 2015

DIPUTACIONS

         Que el PSPV i Compromís hagen pactat transferir les competències o funcions de la Diputació de València al Consell o a òrgans comarcals, m'ha suposat una gran alegria. De vegades pense que un dels meus defectes --un dels moltíssim defectes que tinc-- és avançar-me massa en el temps. En el Congrés Nacional del PSPV celebrat a Cullera, no estic segur a quin any però supose que el 1979, cercaré papers, vaig defensar una esmena a la ponència política, segons la qual les Diputacions cedirien les competències al Consell. Vam ser sis vots (aproximadament l'1%) Segurament serà que sóc poc convincent o tinc poca capacitat per a explicar les coses... o era massa prompte. Pep Seguí per convicció pura, Tere Villó per convicció o per solidaritat amb l'equip --Gràcies Tere, crec que no t'ho havia agraït mai, tu adverties que ens quedaríem sols però a nosaltres no ens importava-- i jo mateix, vam ser els únics vots de La Marina Alta a favor de l'esmena. En van eixir uns altres tres vots de l'Horta, motivats per raons personals com vam poder saber més tard. Vam quedar senyalats com a rarets i mal polítics, cosa que es va confirmar definitivament "per secula seculorum" en el Congrés de Benicàssim (tranquils, ho dic sense ira ni rancúnia ni ressentiment, sols explique uns fets),
         Després del Congrés de Cullera i de les eleccions, Manolo Girona i Vicent Soler van portar a terme un programa per a acostar la gestió de la Diputació de València a les Comarques. Però no estava escrit en cap ponència política i no va tenir possibilitat de continuació. Perquè posteriorment un dels votants a favor en el Congrés de Cullera, el nom del qual m'he callat, va ser president de la Diputació, però ja he dit que el seu vot era de conveniència personal, no de convicció, i no va fer res al respecte.
         Cal dir que encara va existir una altra oportunitat. Vicent Soler, que era conseller d'administració pública va intentar la comarcalització -- una part de la terra promesa d'allò que deien sector nacionalista-- que finiria les Diputacions. Però no el van deixar.
                   Ara resulta que no erem rarets --mals o bons polítics, sempre serà discutible-- sinó que simplement encara no era l'hora. Llàstima, s'han perdut molts anys  i molts diners...  i ha dificultat la recuperació dels senyals identitaris.
         Ara tenim quatre anys per davant per veure  complit aquest programa. Si no el compliu, us ho demandaré.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada