Dependència

L'òpera de Palermo

Relax

19 de maig (del dietari)   

         He comés una imprudència greu. He provat un producte tòxic que provoca dependència i, clar, m'he intoxicat. Ara no puc deixar-ho. O no puc agafar-ho, no sé com explicar-ho. El cas és que no puc tornar a la normalitat. Fa sols unes setmanes jo era una persona normal. De matí obria l'ordinador, llegia la premsa digital, comprovava si tenia algun e.mail important, que meresquera ser llegit, i si ho era i també mereixia que el responguera,  ho feia. Després entrava al facebook i pegava una miradeta, no llarga, també és cert, i posava alguns "m'agrada", o no els posava, depenent del que hi havia i del meu estat d'humor. Fins i tot tinc un bloc o dos --per favor, que algú m'aclarisca si s'escriu bloc o blog… o és igual, ja no cal-- al que, de tant en tant, posava un escrit i alguna foto. Un d'ells es diu Trepig i l'altre es diu la Jota de l'Albardanera. Aquest el vaig fer per al Grup de Danses de Pedreguer, esperant que algun dels seus membres posara coses, però al final ningú no s'ha animat. També passejava per alguns blocs d'amics, com el Nausica de Carles Mulet i alguns d'altres. Bé, fins i tot feia alguna compra per internet, no moltes és cert, però en feia alguna, sobre tot llibres digitals (e.books) que llisc mitjançant un lector Kindel, perquè tinc un problema de "catarates" que em dificulta llegir sobre format paper,  i amb el Kindel puc fer la lletra més grossa i negra, cosa que em permet llegir amb certa comoditat.

         Tota la meua desgràcia va començar un dia que vaig decidir anar de vacances. Un creuer per la Mediterrània, a bord d'un gran vaixell, amb totes les comoditats i luxes que jo no podia ni imaginar-me que existien, però amb un inconvenient: no pots parlar pel mòbil ni entrar amb l'ordinador a internet perquè un parell de cridades o dues estonetes d'internet et pot costar més que el viatge. No és el viatge el que és car, sinó comprar roba, souvenirs, fotos --a excepció de les que et fas tu--  fer-te gin tònics i, més que res,  telefonar o entrar a internet.

         Advertit com estava, vaig deixar a casa l'ordinador i he estat una setmana sense ell. Ara he tornat però m'he intoxicat de desgana d'ordinador i, per molt que m'esforce, no puc ni obrir-lo. He hagut de demanar ajuda a una amiga psicòloga. M'ha dit que aquesta dependència a no necessitar l'ordinador sol ser greu, i de vegades irreversible, en persones majors que han llegit llibres de paper, han escrit amb bolígraf --o pitjor encara si alguna època han usat ploma, com és el meu cas-- i han llegit diaris d'aquells d'abans que després empraves per a embolicar l'entrepà o netejar els cristalls de les finestres. La meua amiga psicòloga m'ha aconsellat que, atès que durant el viatge no vaig deixar d'escriure un dietari --amb bolígraf i paper, clar-- que agafe un fragment, el retalle i l'apegue al bloc Trepig. I a continuació que pose un enllaç al facebook. M'ha dit que, una vegada fet això, que intente corregir-lo al mateix bloc. Si ho aconseguisc i tinc paciència i constància, pot ser que em desintoxique i torne a ser una persona normal sense dependència de no dependència. No ho sé, no ho sé… és molt dura aquesta dependència. Ai senyor!