dissabte, 14 de febrer de 2015

SORT QUE TENIM EL GOVERN I LA TV PER A ESTAR INFORMATS.


            Jo creia, pobre infeliç de mi, que la crisi havia estat ocasionada pel poder financer (els bancs, vaja) que amb el seu exagerat afany de guanyar diners havien convençut a la classe treballadora de menor poder adquisitiu que podIen i es mereixien ser rics. Era suficient hipotecar-se, comprar cases, mobles, cotxes (bons cotxes) i ja ho pagarien a poc a poc. L'argument perquè el pobre ho acceptara eren dos: 1.- les cases que ara compres per 100 valdrà 150 d'aci a sis mesos. 2.-Si ara guanyes 1000 euros al mes, d'aci un  any en guanyaràs 1200 perquè l'economia va a més, i podràs pagar el teu préstec fàcilment, i t'hauràs convertit en classe mitja. Després li deien a aquell pobre desgraciat que es creia classe mitja perquè ja tenia casa, mobles i cotxes i podia gaudir de vacances tots els anys: Tu pots ser com la classe superior, sols ens has d'aportar deu mil euros, o vint mil i participaràs d'uns fons d'inversions que compren cases i que augmentaran el seu valor en més d'un cinquanta per cent a l'any, amb els teus diners comprarem unes hipoteques que paguen uns rèdits elevadíssims i seràs ric en poc temps.
            Va arribar un moment que les cases no es podíen vendre i, aleshores, quin era el seu valor? Zero. La classe mitja ho havia perdut tot, la classe treballador d'escàs poder adquisitiu, no podia pagar les hipoteques (devien molt més d'hipoteques que el valor de la seua propietat, que per cert no era propietat seua perquè la tenia hipotecada) i per tant no tenia res de res de res.
            Si, jo creia, pobre de mi, que això era la crisi. I també creia que, a conseqüència d'això, uns bancs devien diners a uns altres bancs. I que, per exemple, uns bancs "espanyols" --em permeteu posar cognoms als bancs?-- devien diners a uns bancs "alemanys". I que aquests van manar a frau Merkel que els ajudara a reclamar. I que la frau Merkel va dir al senyor Rajoy. "Mira bon amic. Aixó se soluciona de la següent manera: El meu govern li dona al teu el deute que els teus bancs tenen amb els meus, vosaltres ho doneu als vostres bancs i ells als meus. Els bancs estan en pau entre ells i el vostre govern em paga a mi el deute. "I com ho pagarem?, va preguntar Rajoy" "Molt fàcil, home --li va respondre la frau Merkel-- puges l'IVA, rebaixes les despeses públiques (lleves mestres, lleves professors, lleves metges, no pagues als dependents, congeles les pensions... " Rajoy va acceptar i la frau Merkel li va donar a la banca alemanya l'import del deute de la banca espanyola, deute que ara, segons el tracte, l'estat espanyol  deu a l'alemany i que li pagarà, si pot, amb els diners que s'estalvia amb metges, mestres professors i treballadors públics"
            Això és el que creia jo, pobre de mi. Per sort, els senyors Margallo, Montoro, De Guindos, Rajoy…  m'han aclarit que no, que jo estava equivocat. M'han aclarit que si ara ens falten metges, mestres i professors, que si els aturats cobren menys i no pugen les pensions, és perquè l'estat espanyol va participar (en molt menys del que ens diuen) en el rescat de Grècia i ara SYRIZA, l'infame govern d'aquell país, no vol pagar-nos als treballadors espanyols el que ens deu.
            Sort que tenim el govern i la TV per a estar informats.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada