dimecres, 4 de febrer de 2015

ÈTICA BLOQUERA

        Els que estem avesats a llegir i a interpretar el que llegim, sabem que moltes vegades un titular amb preguntes (per exemple "Corrupció en Fulanito?  Que ha fet dels diners?"), tot i que legalment pot ser una pregunta (retòrica) en realitat és llegit per la majoria de lectors com una afirmació. O si més no, com una sospita tan greu que, si no es demostra el contrari, és certa. L'Ètica periodística (i bloquera, diria jo) exigeix que, abans d'escriure una cosa així, s'ha de preguntar i constatar el que s'afirma (afirmació amagada darrere d'una pregunta retòrica, en aquest cas). La resposta pot ser "si no es cert, l'afectat que ho desmentisca"  És una resposta feixista. Podria passar que ho llegiren tots llevat de l'afectat. Podria ser que l'afectat ho llegira passat cert temps i que la rectificació aprofitara per a ben poc.
            Això ve a compte d'un blog del que no diré el nom per no fer-li publicitat en el que l'autor dels escrits (que s'amaga amb covardia i nocturnitat darrere del nom d'una senyora fictícia) possiblement mogut per algun ressentiment difícil de comprendre per una ment sana, atempta miserablement contra l'honorabilitat de certa institució a la que no li arribarà mai a les soles de les sabates.
            Disculpeu-me per un article tan fosc. No diré el nom verdader de l'autor perquè tinc por que, en cas de fer-ho, s'òmpliga de caca la pantalla i perquè si ho llegeix i vol tindre un poc de seny i consultar un psiquatra, potser li diagnostiquen una doble personalitat i li tornen la salut (home firmant amb nom de dona, fets d'extrema dreta disfressats d'extrema esquerre, etc.).

            Per cert, a mi no em val l'argument que algú s'amaga darrere d'un pseudònim per a escapar de la falta de llibertat d'expressió. Si l'autor del blog parlara malament de la Corona, a les 24 hores l'haurien descobert i estaria tancat a la presó, tot i el pseudònim. El pseudònim, en aquest cas, sols aprofita d'escut perquè la víctima de l'escrit, que no té cap poder, t'escopinye a la cara, ben merescudament, quan et veja pel carrer. 
          Ah! un aclariment crec que innecessari: no tinc res a veure amb la víctima de l'escrit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada