VIC

Finalitzat el 38 Aplec Excursionista dels PPCC, em vaig encaminar junt als meus companys de viatge, a visitar Vic, com a preàmbul a la visita al monestir de Sant Tomàs de Ruitortes, entre Calldetenes i Falgueroles, com ja he explicat en aquest blog i dins de la sèrie de Dietari.
Vic és una ciutat molt bonica --visiteu-la, per favor-- i jo tenia especial interés en veure la catedral. De jove, a l'institut Jorge Juan, vaig fer un treball d'història de l'art i vaig triar la catedral de Vic, per uns motius més sentimentals que no artístics o històrics, com crec que ja suposeu. El treball el vaig fer a partir del que havia estudiat en llibres. Un gran error, no ho recomane a ningú. A més de llibres convé veure "in situ" allò del que vols parlar. Quan he arribat a la catedral m'he endut un gran ensurt. En la meua memòria, ja fràgil per l'edat, veia una catedral gòtica. Ara una neoclàssica. En entrar vaig anar adaptant la memòria i la realitat. Començaré per dir que les pintures de Sert que m'impressionaven vistes en els llibres que havia estudiat --això si que ho recordava perfectament-- eren molt més impressionants del que jo creia. Quasi em fan por, em donen una sensació d'ofegament, però no qüestionaré, no ho faré mai, el seu valor artístic.
Previ pagament del tiquet d'entrada(!), vam accedir al claustre. Ara si, la memòria tornava de colp, i veia el claustre gòtic tal com el vaig estudiar i presentar en el meu treball d'institut, amb el monument funerari a Balmes al mig del pati.
Em vaig introduir clandestinament --ens havien avisat que no podíem entrar perquè se celebrava una missa-- a la cripta romànica: Un sol sacerdot celebrava i sols quatre fidels, dos seglars i dues monges que cantaven (elles) càntics gregorians. Ho confesse, passe de celebracions eucarístiques i d'adoracions, tot i que soc respectuós amb elles, però  he de dir que passant mig hora diària en aquest lloc, no caldrà prendre ansiolítics, ni antidepressius ni tranquil·litzants.

En sortir i tornar a veure la façana, ja havia retornat completament la memòria, era la mateixa catedral que jo havia estudiat.

Sepulcre de Sert coronat per una de les seues pintures.

Una vegada fora, vam admirar el campanar i posteriorment, la plaça quadrada amb el centre de terra i les cases modernistes, destacant el monumental Casino.