dimecres, 29 d’agost de 2012

LA JOIA DE LA SETMANA: EL BALADRE



És un regal dels veïns; dos d'ells em regalen la visió alegre d'aquesta planta de flors de colors vius que rellampeguen sobre el verd de les seues fulles verinoses. És un regal doble perquè hi són dins del seu jardí però es veuen des del meu: jo en trac profit de l'estètica, però ells carreguen amb la responsabilitat del cultiu i el risc del verí; un risc inassumible per a mi, massa afeccionat a les infusions i els condiments a base de salses vegetals, no fóra cas que un dia, anant un poc despistat, confonguera les fulles verinoses d'aquesta planta amb les, tan saboroses, de la seua cosina germana, el llorer. El meu amic Ximo diu que Joan Pau I va morir per culpa d'una infusió de baladre: un greu error, no se sap si per part de qui va prepara la infusió o si per part d'ell, per ficar-se en temes massa terrenals, aliens a la missió transcendental de pasturar ànimes (referent a aquest tema, potser un dia contaré la resposta del cardenal Tarancon a un sacerdot de Pedreguer, de la que vaig ser testimoni priviliejat).

És una planta eminentment mediterrània, fins el punt que el seu nom botànic ho és més que cap altre: Nerium Oleander (Nereida Olivera, aproximadament) 




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada