LA JOIA DE LA SETMANA. L'Herba Lluïsa

L'herba lluïsa (Lippia triphilla) és una mata que a La Marina Alta li diguem herba, i té nom de dona. Fa molts anys que en tinc una a la caseta del Trepig, i quasi sempre en tinc una rama murgonada o una altra planta ja independent, preparada per a substituir a la primera si aquesta, per desgràcia, se seca, o per a regalar-la a algú que sàpia reconéixer una joia excel·lent. És una planta molt sensible; no en el sentit de no resistir la calor o el fred, sinó sensible perquè demana l'afecte humà. Sempre que passe pel seu costat la salude amb una carícia i ella em respon amb una altra. Direu que no té mans ni boca per tornar-me la carícia i la salutació, i no us falta raó, considerat en sentit estricte. La seua carícia consisteix en emetre un aroma suau, fresc i lleuger sempre que la toques; és un aroma agradable que mai no et canses de sentir. Si en poseu una rameta dins del cotxe, gaudireu d'un ambientador natural i barat de més qualitat que el més sofisticat que pugueu comprar en la millor botiga especialitzada. Amb quatre o cinc fulles podeu fer una infusió deliciosa, en quant a sabor i aroma, i ben saludable per ser digestiva, carminativa i relaxant --jo la mescle amb menta, tarongina i camamil·la-- També l'use per a fer una picadeta, amb alfàbega, frígola, pebrella... que dóna un sabor especial als menjars. En definitiva, l'Herba Lluïsa és una de les joies que, si tinc salut, mai no faltarà a la caseta del Trepig.