És
un regal dels veïns; dos d'ells em regalen la visió
alegre d'aquesta planta de flors de colors vius que rellampeguen
sobre el verd de les seues fulles verinoses. És un regal doble
perquè hi són dins del seu jardí però es
veuen des del meu: jo en trac profit de l'estètica, però
ells carreguen amb la responsabilitat del cultiu i el risc del verí;
un risc inassumible per a mi, massa afeccionat a les infusions i els
condiments a base de salses vegetals, no fóra cas que un dia,
anant un poc despistat, confonguera les fulles verinoses d'aquesta
planta amb les, tan saboroses, de la seua cosina germana, el llorer.
El meu amic Ximo diu que Joan Pau I va morir per culpa d'una infusió
de baladre: un greu error, no se sap si per part de qui va prepara la
infusió o si per part d'ell, per ficar-se en temes massa
terrenals, aliens a la missió transcendental de pasturar
ànimes (referent a aquest tema, potser un dia contaré
la resposta del cardenal Tarancon a un sacerdot de Pedreguer, de la
que vaig ser testimoni priviliejat).
És
una planta eminentment mediterrània, fins el punt que el seu
nom botànic ho és més que cap altre: Nerium Oleander (Nereida Olivera, aproximadament)
