dissabte, 31 de març del 2012

Porto


Us volia contar alguna coseta de Porto, però no gose fer-ho després d'haver llegit "Nadal a Porto" de Teresa Pàmies, com a homenatge a aquesta autora tan compromesa, després de la seua recent mort. Us remitisc a ella. Sols com a anècdota, us diré que, en el nostre viatge a Portugal, hem fruit d'uns dies de cel lluent, esmolat com un ganivet d'acer, en contra de la contínua pluja amb la que es va trobar ella. I també que en veure el Duoro des de la muralla de la Catedral, vaig tenir la mateixa sensació de proximitat del riu que va experimentar la senyora Teresa; una proximitat falsa, clar. Els carrerons empinatas i amb cases mal conservades, algunes gairebé en runes, amb la roba estesa com en l'esplèndida foto de la portada del llibre, segueixen igual, com si no hagueren passat divuit anys! Una estampa bellíssima vista des de la barca amb la que vam fer una volteta pel riu, I si us val una anècdota de futbol, en aquest terreny també m'he trobat--sense provocar-ho, com ella-- amb aficionats de Porto, però en el meu cas, amb resultat invers. Els meus interlocutors reneguen de CR i prefereixen a Messi. Identifiquen el Madrid amb el Benfica i el Barça amb el Porto.Força Barça!, van cridar. Ah!, el cibelino, molt bo. Excel·lent el que van prendre al Café Majestic--seguint el consell de l'amic Josep Maria Costa-- amb musica de piano en viu.

2 comentaris:

  1. No saps com m'alegre que hages estat a Porto i, com npo podia ser d'altra manera, t'haja agradat. Jo vaig estar també, ara l'estiu del 2009. En vaig deixar, com tu ara, alguns apunts al meu bloc:

    http://nausicanova.blogspot.com.es/2009/08/de-la-vulnerabilitat-del-nu.html

    http://nausicanova.blogspot.com.es/2009/08/lescapada-de-lestiu-4-porto-la.html

    http://nausicanova.blogspot.com.es/2009/08/lescapada-de-lestiu-5-com-mirar-porto.html

    http://nausicanova.blogspot.com.es/2009/08/lescapada-de-lestiu-6-estampes-de-porto.html

    Mira que ert sembla.

    ResponElimina
  2. Quina llàstima!Quan Carles Mulet va anar a Porto jo encara no havia descobert el seu blog--ni cap altre-- i la meua visita a la ciutat del Duoro ha tingut lloc sense conéixer els seus comentaris. Tot i això han estat de bon profit. Gràcies Carles.

    ResponElimina